Una Marieta volava pel món: I com començo?

Jo Confesso: les vacances se m'han anat de les mans. Sí, tenia en ment una setmaneta de desconnexió de tecnologia però com heu pogut comprovar, la setmaneta de límit ha passat de llarg! Demano perdó als lectors incondicionals (encara que sigui difícil de comprendre, n'hi tinc i molt orgullosa!) que heu anat entrant al blog a veure si teníeu una nova entrega per llegir. Com a mínim quan ho feu ara, tindreu una alegria!

Bé, com deia, o més coherentment, com he escrit prèviament, els dies han anat passant i em pregunto fins a quin punt és decent, a dia tretze de gener, desitjar bon any i parlar de les festes de Nadal. La majoria de gent ha acabat empatxada de turrons, de canelons ... menjar en termes genèrics i de la família amunt i avall. Així que tornar a mencionar la paraula Nadal, per segons qui, pot ser un maldecap. Però la meva pregunta no era el Nadal sinó fins a quin dia s'ha de desitjar bon any nou? Perquè clar, si no has vist una persona des de l'any passat i te la trobes al febrer, no li diràs pas bon any no? En fi, per curar-me en salut, us desitjo que tingueu un bon dos mil tretze aprofitant que es dia tretze. Així, queda tot molt més cohesionat, harmònic i als supersticiosos, doncs ho sento. Jo vaig ser durant uns quants anys el número tretze de la llista de la classe i mai em va suposar un trauma. Aquí ho deixo. Que després hagi acabat millor o pitjor del cap no depèn del número tretze. Crec que l'aclariment era necessari per si de cas. Les coses sempre ben clares.

Doncs el dilema seria seguir divagant i discutint temes aleatoris que ronden el meu cap o fer cinc cèntims dels meus Nadals. Com que per seguir escrivint filosofades encara em queda un any per endavant, intentaré ser breu i explicaré com han anat els Nadals i la tornada a Suècia. Haig de dir que el país escandinau em va rebre relativament de forma calorosa però que ja ha baixat el termòstat considerablement.

Nadals 2012: avió (baixar amb amics que estan a Copenhaguen), un dia a la ciutat comtal, test de 1000m de natació i sorprendre't amb el temps (i fotre pals als nois, inesperadament), veure a l'Albert (Riude) i al Miquel, Riu : esquiar a les Angles amb l'Helena i la Mireia, excursions, escalar, esquí de fons, bosc de Meranges, campionat d'Espanya de cronoescalada d'esquí de muntanya a la Molina (observadora), ser partícip de les idees agrico-enginyerils del Josep i del meu pare i flipar, la paraula és flipar i ja no al·lucinar, dels pròxims reptes que es duen entre mans, galetes, córrer del Pendís a casa, etc. Tornar a baixar a la ciutat: horror!, calor, treballar una mica, entrenar amb els de la salle triatló, visita a la dermatòloga (control de pigues, nebus i taques), reis, família, Helena i Isabel. De la visita a la dermatòloga podria fer una entrada única perquè tenir a dues residents explorant cada porus de la teva pell és un poc intimidant però de moment, he tingut sort i no em volen veure fins l'any que ve. I sopars. 3 dies consecutius de sopars però que van ser molt divertits! Dos amb cosins i l'altre, també, en família que a més, em van regalar unes vitamines per passar la depressió de tornada que estan anant de perles (el llom està impressionant i el pernil està encara en estat de reserva). I després de sopars, dia de Reis i família, va tocar maleta i marxar. Tornar a trepitjar l'aeroport, tornar a encabir-te en una llauna de sardines altrament coneguda com avió i tornar a trobar-te un munt de cares conegudes. Sí gent, és la moda. I entre tantes cares conegudes i les poques ganes de marxar de tots, fas que com a mínim, el trajecte sigui més suportable.

I aquí dalt, el fred torna a ser present. Esperant amb candeletes la neu i tornant a la rutina. Això, sí, acompanyada de llibres de lectura (infinits), vitamines (embotits), amb moltes ganes d'entrenar i les piles carregades de positivisme.

Bon dia, bon any i un bon somriure d'orella a orella.

Recopilatori fotogràfic:

Les Angles