No sé perquè però estic cansada. Ja porto uns quants dies que al vespre sembla que m'arrossegui. Com si em faltessin energies. Se'm tanquen els ulls sopant, llegint el diari intentant posant-me al dia del que passa pel món o simplement parlant amb algú via Internet. I això que pràcticament dormo unes 8 horetes! No sé el motiu, potser serà el temps tan boig i primaveral que estem tenint. Sento molt informar que les sueques en biquini s'han hagut de tapar perquè rondem els 11°C, amb xàfecs, núvols i de tot un poc. Allò que en diríem un temps variable... Variable? Més que variable! Potser serà perquè tinc cert neguit dins meu, no sé si per la incertesa de si seré capaç de tirar endavant i sortir-me'n amb tot això del doctorat (diuen que començar sempre costa), de que dintre de poc m'haig de canviar de casa i només pensar en anar amunt i avall ja se'm passen les ganes o bé per altres motius que darrerament ronden el meu cap. És cert que tampoc no paro quieta entre fer feina i entrenar però suposo que una mica de solet i temperatura ajudarien una mica. Avui toca descans d'exercici físic però toca donar classe de català. L'activitat mai es para.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada