Veberöd Loppet

Avui, 11 de setembre de 2010 és potser un dia important per molta gent. Pels amics triatletes, la gran final del campionat del món a Budapest on el gallec Javier Gómez Noya acaba d’adjudicar-se el títol de campió mundial per segona vegada. Pels catalans, és la Diada Nacional de Catalunya tot i que el motiu de la nostra diada sigui la derrota en la Guerra de Successió (1714) i la abolició de les institucions catalanes després de la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716) però si més no, actualment és un dia festiu ple d’activitats culturals i polítiques. Evidentment, no tothom és triatleta i/o català i tindrà altres motius per saber si avui és un dia destacat en la seva vida o no però per mi, aquest matí ho ha sigut. Avui he debutat en una cursa sueca.

Tot va començar per un correu per part del Juan, amic i triatleta aquí a Suècia, informant de les curses que hi havia per la zona i vaig pensar que seria una bona idea inscriure’s per així, de pas, conèixer racons del sud de Suècia que encara em són desconeguts. I dit i fet, després d’algunes consultes familiars sobre si participar o no que van ser resoltes ràpidament amb un : Maria has de córrer, m’hi vaig inscriure. Des de que vaig tornar a Suècia no he parat de córrer i nedar bàsicament ja que la bici, sí senyors, he heretat la “retro” del meu germà, es va quedar a Barcelona però sé que els entrenaments realitzats fins ara no són suficients.

Doncs bé, la cursa era aquest matí a les 11:00 a un poblet anomenat Veberöd, relativament a prop d’on jo visc, Lund. Al final estàvem inscrits el Juan Negreira (Triatlón Arcade Inforhouse), l’Alberto Trillo (Triatlón Arcade Inforhouse i amic del Juan, està de visita), l’Albert Mazarico (un altre català que volta per aquí) i jo mateixa. Després de matinar i haver d’agafar un parell d’autobusos, hem aconseguit arribar al destí. Bé, he aconseguit perquè els tres senyorets s’han adormit i han hagut d’agafar el següent autobús (arribant una hora més tard i a 10 min del començament). Tot era correcte, cua per agafar els dorsals, gent vestint-se i desventint-se, col·locant els xips i posteriorment, escalfant. En aquestes, mentre jo escalfava han aparegut els tres magnífics i en un tres i no res, s’han col·locat dorsals, han escalfat i cap a meta ja que estaven a punt de donar la sortida. Com és habitual, abans de donar el tret, les darreres indicacions (en suec) i pitada de sortida amb el “bip” de tots els cronòmetres i pulsòmetres posant-se en funcionament. Haig de dir que la cursa tenia dos recorreguts: un de 7km (el nostre) i una mitja marató. La cursa s’ha anat desenvolupat com era previst amb en Trillo i en Juan tirant al davant, l’Albert amb l’objectiu de baixar de 4:50 i jo de baixar de 5:00. Un recorregut pel mig de carretera, camins i amb algunes pujades i baixades acompanyat d’algun ruixat molt fi i en algun sector, certa presència de vent. La veritat és que he sortit bé però després he tingut el típic “bajón” sobre el quilòmetre 4-5 i al final he pogut apretar tancant el crono en 36:05 a 5:09. No he complert amb l’objectiu però sé que no està tan lluny i que treballant algun dia ho aconseguiré. A part, ja sabeu que sóc més de nedar que de córrer.

En canvi, s’ha de donar l’enhorabona al Triatlón Arcade Inforhouse de Santiago de Compostela ja que ha aconseguit un doblet. L’Alberto Trillo, demostrant la seva gran qualitat com a triatleta, ha quedat primer sense gairebé despentinar-se corrent a 3:20 tot i que ha hagut de fer una volteta de més i el Juan Negreira tancant el podi i demostrant els fruits dels entrenaments de la setmana i de la seva afinitat per l’atletisme. També a l’altre Albert que ha aconseguit el seu objectiu.

Apunt final: estàvem esperant a que hi hagués entrega de premis i ens assabentem de que a Suècia no donen premis als tres primers classificats. És més, si volies hi havia unes medalletes a comprar per 20 SEK i hi havia una rifa que tenies premi en funció del dorsal. I com no, l’únic que tenia premi era el senyor Albert que sembla que tingui una flor al cul. Una fusta per la cuina.