Sant tornem-hi!

Falten poques hores per tornar a partir cap a terres nòrdiques i una barreja d’alegria, enyorança, por, il·lusió i d’altres sentiments positius i negatius, perquè no dir-ho, donen voltes pel meu cap. Se m’han acabat les vacances, probablement les més llargues de la meva vida estudiantil, pràcticament tres mesos sencers dels quals pretenia o deuria haver-me iniciat en el món de la programació i no ho he fet. Ara em tocarà posar-me les piles al 200% si vull estar a l’alçada de la situació però sincerament, m’ha sigut impossible posar-m’hi. Ja sé que sona a excusa ben barata però em faltava motivació. Suposo que tants dies de desconnexió potser no és bo però “ que me quiten lo bailao” que d’aquest estiu no em puc queixar.

Potser no ha sigut el millor estiu de la meva vida però sense dubte ha sigut un estiu genial gràcies a tots vosaltres; família i amics. Pràcticament he estat tot el temps per terres catalanes però alguna escapada a Menorca i Galícia també ha caigut i sincerament, m’ho he passat genial perquè tots dos llocs podríem dir que són part de mi també encara que el darrer més que el primer però ara toca posar els peus a terra.

Demà marxo cap a Lund a acabar la carrera. Hi torno per segon any ja que estic ficada en un projecte de doble titulació entre la meva universitat i la d’allà i en pocs dies començaré amb el projecte fi de carrera. Estic cagada. El projecte el desenvoluparé en una multinacional sueca i tinc por, espero donar la talla i si més no, ho intentaré. Per altra banda també estic cagada perquè el meu futur està escrit fins d’aquí a uns 5 mesos llargs, després, un munt de pàgines blanques esperen ser omplertes. A saber què serà de mi! I a més, m’espera una residència nova, un munt de gent nova per conèixer, suec per seguir aprenent, espero que seguir ensenyant català, nous reptes, cares conegudes (per sort) i amics per retrobar-me amb moltíssimes ganes.

Així doncs, més val que plegui que encara haig d’acabar d’encabir quatre coses a la maleta amb aquesta desagradable calor que fa per aquestes latituds. Simplement donar les gràcies a totes aquelles cares de les quals aquest estiu he pogut gaudir de la seva companyia, que no han estat poques, ja que ha sigut genial. Tot aquest temps m’ha servit també per adonar-me que després d’un any allà dalt del qual heu pogut anar seguint les meves aventures més o menys, m’ha fet canviar una mica a mi mateixa i veure les coses de manera diferent al tornar aquí. En alguns casos m’he endut alguna que altra decepció mentre que en d’altres, una gran alegria en retrobar-me amb amics i veure que no han canviat, que segueixen al teu costat donant-te suport en les teves decisions.

Tot i no complir amb la meva promesa d’escriure durant l’estiu, espero que no hi hagi queixes ja que pràcticament tots hem estat de vacances, m’hi torno a posar. Torno en primera fila per explicar les meves vivències des del meu país d’acollida o si més no, ho intentaré. Gràcies pels que us preneu la molèstia en llegir i moltes gràcies pels que de tant en tant deixeu un comentari.