Escric aquestes paraules des de la meva nova habitació i dintre del període d’adaptació que comprèn si més no, la primera setmana a Lund. És ben cert que aquest any ja porto molta més avantatge respecte l’any passat, com a mínim em conec el territori, però vulgueu o no les condicions no són les mateixes així que encara estic en fase d’adaptació i afectada per la “morriña” però bé.
El dijous passat, la Carol i jo vam enfilar cap a terres nòrdiques des de la terminal 1 de l’aeroport del Prat. La Carol és l’altra noia de la universitat que també està de doble titulació aquí amb mi. Un vol perfecte i en hora, maletes que no van tardar gaire a sortir i per sorpresa nostra, el tren duia retard. Parlar de retards de trens a casa nostra és el pa de cada dia però aquí dalt, més val que estiguis 5 minuts abans de l’hora teòrica de sortida del tren perquè la paraula retard no acostuma a ser present en el seu vocabulari. Així doncs, després d’esperar uns 20-25 minuts, el tren va aparèixer i conseqüentment, vam poder arribar a Lund. La sensació que vam tenir al trepitjar la nostra ciutat universitària va ser estranya. Coneixíem la ciutat i sabíem on havíem d’anar a buscar l’autobús per tant ja no érem les “pardilles” de l’any passat però les cares eren completament desconegudes. A veure, no us penseu que aquí ens coneixem tots però clar, la gran majoria de gent que vam conèixer el curs passat, aquest any ja no hi són. Un cop vam arribar a la residència, doncs va començar la rutina de netejar l’habitació, desfer la maleta, anar a comprar, conèixer als que corrien pel “corridor”, etc. Un dia ja explicaré el meu “corridor” i en què consisteix tot i que abans de marxar l’any passat ja vaig fer una breu explicació.
Divendres va ser dia d’intentar comunicar-nos amb la nostra coordinadora, papers, canvis de direccions, vaig anar a nedar (tenia la necessitat de retrobar-me amb la piscina i més ara que la tinc a sota de casa tot i no ser la millor piscina del món) i al vespre van aparèixer la Clara i l’Abel. Així que ha sigut arribar i moldre amb el tema visites però ha estat bé. Dissabte vam estar de turisme per Malmö i Lund i diumenge al matí van partir d’hora cap a Copenhaguen ja que havien d’agafar l’avió cap a Barcelona. Ahir va ser el típic diumenge, dia de transició. Fer net, endreçar, posar ordre, sortir a córrer, veure el Barça, petar la xerrada amb els del “corridor”, un dia sense més. Avui ja la activitat ha augmentat amb el tema de papers, targetes de transport d’estudiants i coses d’aquestes.
Així que ja veieu, de moment encara no he conegut a molta gent nova, només als que viuen amb mi però de moment tots molt correctes i el temps, dintre del rang de normalitat d’aquí Skåne: sol, pluja, núvols i vent en un mateix dia.
Tanco la barraca que haig d’anar a fer la bugada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada