Fettisdagen

Ahir era un dia especial en el calendari suec. Bé, no se si un dia especial, si més no, un dia que servia d'excusa per menjar pastissets sense remordiments de consciència ja que ho dicta el calendari. I us preguntareu, aquesta gent rara del Nord tenen un dia al calendari per menjar pastissets? La resposta és no. Bé, més o menys. Igual que nosaltres per dijous gras mengem botifarra d'ou i bunyols de Quaresma, doncs aquesta gent tenen la seva adaptació de la festa. En resum: una diada tradicional acompanyada d'un aliment concret.

Anem a pams o a cullerades de nata més ben dit. Ahir dimarts va ser fettisdagen que si fem la traducció directa seria greix dimarts. És a dir, "mardi gras" en francès o l'adaptació catalana seria dimarts gras. Doncs bé, pel fettisdagen es mengen els semlor. Aquí haig de fer diversos apunts:

• Els semlor es mengen el fettisdagen però a partir de mitjans de gener, ja es poden comprar. De fet, es mengen des del fettisdagen fins a Pasqua, tots els dimarts.

• No són com els kanelbullar (com uns brioixos de canyella que es poden menjar durant tot l'any) o els lussekatter (mateixa massa però amb safrà típics del dia de Santa Llúcia, esmentats en entrades anteriors al blog)

• No són pastissos sinó més bé alguna cosa semblant a una lionesa o als pastissets del Doraemon

• Són un bomba calòrica

• Molts suecs es tornen bojos

Aquests apunts només serveixen per fer-se una vaga idea del que em vaig haver de menjar ahir. Aquestes darreres paraules sonen una mica fortes: "em vaig haver de menjar", però realment va ser una mica així. No és que me l'haguessin d'embutir amb un colador, que són víkings però no bèsties pardes, pero em vaig sentir en obligació moral de menjar-me'l. No sé què és pitjor!

Potser si ahir hagués sigut un dia normal, no me n'hagués ni adonat i probablement, no els hauria ni ensumat però per desgràcia o per sort (l'ordre de les paraules sí altera el producte), ahir teníem seminari. I com marca el protocol, tot seminari ha d'anar acompanyat de pastís (el kaka famós), cafè i tè. Hi ha molts dies que m'escaquejo de menjar-ne perquè la majoria són abundants en nata i sucre. Si em donessin coca amb xocolata o pa de pessic no tindria cap problema però aquests pastissos d'aquí dalt a mi no m'acaben de fer el pes. En fi, tornem a reprendre el fil, ahir no em va quedar més alternativa que fer baixar el monstre aquell pel meu aparell digestiu. Acostumen a ser d'un tamany estàndard però que no deixa de ser enorme. A part del que es pot veure a la imatge, és a dir, de les dues parts de brioix i la nata, també està farcit de massapà, altrament conegut com a mandelmassa. Per tant, podeu deduir que això és una autèntica bomba. És bo, no ho negaré, i amb un estàs més que servit però després de menjar-te'l et dóna la sensació de ser el porc perfecte per Sant Martí. A més, per menjar-te'l has de desenvolupar una tècnica especial perquè si no acabes sent un tocí guarrí (atents al joc dolent de paraules: tocí, garrí, guarrí, guarro). Si mai us trobeu en aquesta situació, us recomano apliqueu la tècnica Oreo que heu vist mil vegades als anuncis que és molt efectiva per als semlor.

No he patit cap indigestió ni res. Només la panxa una mica pesada després d'ingerir-lo però es va solucionar sortint a esquiar. Tranquils, vaig poder sopar.