Qui no entén és perquè no vol

A mi sempre em van dir que quantes més llengües sabés, millor per mi. Que quantes més llengües fos capaç de parlar o, si més no entendre, més riquesa lingüística i cultural, més possibilitats d'entendre't amb gent d'altres cultures i països, més... més de tot! Bé, realment era tota una llarga llista d'avantatges i realment cap inconvenient. A més, el tema llegües sempre m'ha agradat. Llengües i dialectes. La facilitat amb que se m'enganxen els accents tant en català com en castellà és conegut per la gent que m'envolta. Bé, diguem que no domino pas totes les variants dialectals però el fet d'estar amb gent tant de Galícia com d'Aragó pel castellà com amb gent de la província de Lleida, Girona o Balears, fa que pugui diferenciar i pronunciar les diferents variants dialectals del català o algunes del castellà amb força èxit i m'encanta! No sé perquè els dialectes del sud sempre m'han costat més, serà que sempre he sigut de tirar cap amunt!

Després del català i del castellà, va venir l'anglès. Tot i que al començament tenia un marcat accent americà, diria, si més no darrerament, que se m'està neutralitzant un poc. Suposo que serà pel fet d'estar envoltada de gent de diversos països en els quals la llengua materna no és l'anglès i per tant, cadascú parla amb el seu accent. Ara, ja podeu esperar asseguts a que parli en anglès britànic perquè és superior a mi i a les meves orelles.

Per altra banda, el gallec si més no, sempre ha estat present i darrerament estic aprenent paraules noves. La veritat és que és una llengua que no em resulta gens complicada d'entendre i em resulta fàcil d'aprendre. Evidentment no sóc pas una experta ni parlo com Rosalía de Castro però m'agrada e falando galego podes entender máis sobre a xente de Galicia. Però es que sabent català, castellà i una mica de gallec, pots entendre un poc de francès, un poc d'italià, de portuguès... realment fascinant i enriquidor. Llàstima que l'euskera no derivi del llatí i sigui completament diferent perquè ja seria una alegria indescriptible poder parlar l'euskera. De moment ens haurem de quedar amb algunes paraules: egun on, kaixo, zorionak, eskerrik asko, etc.

I bé, per no quedar coixos hauria de parlar també del suec. El suec ha sigut i és una de les llengües que m'està costant més aprendre, en comparació amb les demés. Evidentment, el fet de no ser una llengua romànica és un dels principals motius trobo jo. A vegades em sento una mica frustrada perquè mai m'havia costat entendre tant i aprendre a parlar una nova llengua, acostumar-me a que realment em costi pronunciar correctament les paraules, a que no t'entenguin o no entenguis el que vols o volen dir. I això passa quan els sons són diferents, l'estructura gramatical, etc. Però, com dirien a l'escola, progressa adequadament.

I on vull arribar amb tot això? Per res del món és una llista de les llengües que puc ser capaç d'entendre sinó de la meva felicitat de ser capaç de dominar algunes llengües que, sabent-les combinar i fent rumiar el cervell, et permeten desxifrar-ne d'altres i, d'aquesta manera, se t'obren un munt de portes cap a les infinites cultures i persones que hi ha al món enriquint la teva ment. Però si escric és per un motiu. Avui en dia, les xarxes socials són eines que ens permeten estar connectats i interactuar des de diferents parts del món i el que se suposa que és un intercanvi d'informació, a vegades, segons el meu parer, es transforma en una discussió lingüística estúpida. Què més dóna si la persona P piula al Twitter o al Facebook en català, castellà, anglès, francès, italià, suec, alemany, etc.? Jo no hi veig cap problema però es veu que hi ha molta gent que sí. Que si P és català i no piula en català, llavors està menyspreant la nostra estimada llengua. Per altra banda, que si piula només en català, els altres diuen que no tenen l'obligació d'entendre català i que, per tant, no entenen el que vol dir. Si és en anglès, uns estaran contents mentre que d'altres diran que no en saben, i, així, podria seguir fins dintre d'uns dies. Realment és un problema? Realment creieu que una persona ha de tuitejar en com a mínim 5 llengües perquè tothom estigui content? Doncs jo no. Sóc partidària que cadascú escrigui en la llengua que vulgui, en la que domini, en la que se senti més còmode. Que si un dia vol escriure en 5 llengües que ho faci i que si un altre dia només vol escriure en català, que ho faci sense cap problema. Sense haver de pensar que ho haurà de traduir i per tant, això implica que els seguidors es posin les piles. Que deixin de queixar-se i que aprenguin, d'una vegada per totes, que com més llengües, millor. Que si no dominen aquell idioma, que intentin trencar-se el cap per poder entendre què deuen voler dir aquelles paraules, per interessar-se per aquell idioma, per la regió on es parla, per la cultura que hi ha al darrere i per l'estat de la llengua. A més, actualment, hi ha un munt de traductors a Internet que et permeten traduir qualsevol text d'una llengua a una altra. Així que no hi ha lloc per queixes. Per tant, qui no entén és perquè no vol.  

Qui no entén és perquè no vol. Una llengua és més que una eina de comunicació i per això, les llengües, per molt minoritàries que siguin, no es poden deixar perdre. Perquè conèixer diverses és un avantatge i no un inconvenient. Perquè qui, avui en dia amb els mitjans que existeixen, no vulgui entendre altres llengües apart de la seva materna, és perquè no vol.