És suficient amb un ambientador?

Des de ben petita que he tingut un gran problema. Bé, segons com es pot considerar un avantatge i segons com, un inconvenient. I és el meu nas. No, no és el meu nas, és el meu olfacte que diguem que és bastant sensible. Haig de dir que diria que amb els anys he anat perdent sensibilitat però tot i això, encara oloro!

Diguem que tenir un olfacte sensible esdevé positiu quan es tracta d'una olor agradable (cadascú en té les seves) mentre que es transforma en un malson quan es tracta de pudors. Què és la pudor? Aquí tenim la definició del DIEC: 1 f. [LC] Mala olor. Se sent pudor de fems, de suor, de socarrim. La cort dels porcs fa pudor.  Crec que també és evident el seu significat. Evidentment, hi ha pudors i pudors i també s'ha de saber entendre el contorn i les condicions que deriven a aquella pudor. Si és justificable o no i si es pot solucionar o no.

Aquí, la del nas fi, després de gairebé un any, ha decidit que ja n'hi ha prou de congelar-se al despatx amb la finestra oberta (recordo que estic a Suècia i que no fa especialment calor) pels matins per intentar ventilar l'habitació i ha decidit posar un ambientador. Ho vaig fer fa dues setmanes, una setmana que estava pràcticament sola (i això que som tres al despatx) per veure si era possible com a mínim, eliminar la pudor existent que està impregnada per tota l'oficina. I a què fa pudor us preguntareu tots plegats?

No vull que se'm malinterpretin les paraules ni que se'm consideri racista, xenòfoba o qualsevol altre adjectiu. Simplement, i ho dic així de clar i català, comparteixo despatx amb dos xinesos i fan pudor. Sí, fan  pudor. A què? A xinès! És una olor complicada de definir. Jo diria que és una barreja d'humanitat, menjar... Realment, no ho sé però per mi és molt desagrable. Sincerament, jo no sé cada quan es dutxen aquesta gent (segons com, prefereixo no saber-ho no fos cas que m'agafi un cobriment de cor) i cada quan es canvien la roba i la renten. Però fan pudor. Pudor. Pudor. És molt desagradable arribar sobre les vuit del matí, a vegades abans, obrir la porta i que una bafarada se't coli per les fosses nassals i directament t'afecti el cervell. Que per acte reflex, fins i tot abans de treure't la jaqueta, obris la finestra i que, amb el pas del temps, tu et vagis congelant. Que vagis resant que mentre ells no arribin, doni temps a que es ventili però saps que és impossible. Arriba un moment en que tens les mans completament glaçades i tens el fred al cos i no et queda més remei que tancar la finestra. Ells arriben i tan els hi fa. 

Evidentment que és un tema complicat. És complicat perquè no és fàcil dir a una persona o dues que fan pudor. I més, quan no tens confiança com per dir-lis. Arribats a aquest punt, aprofitant que un estava de vacances i que l'altre, carregat de punyetes (un altre dia intentaré discutir sobre la medicina xinesa perquè no hi ha per on agafar-la) venia un dia sí, un dia no, vaig decidir provar l'efecte d'un ambientador. La decisió va ser derivada perquè ja estava cansada de congelar-me i perquè aquesta pudor està impregnada per tota l'habitació. M'hauria de passar com a mínim 48h amb les finestres obertes ininterrompudament i, això, ara mateix es podria definir com un acte un poc masoquista. Així doncs, vaig comprar un ambientador d'aquests triangulars que porten un gel a dins i el vaig posar en un racó del despatx. 

Primera observació. El Martin, un suec, ràpidament es va adonar de que hi havia alguna cosa que olorava diferent. El xinès no. Aprofitant que estava pràcticament sola, vaig poder anar observant com l'olor de l'ambientador s'anava expandint per totes direccions dins de l'oficina.  Divendres estava tota orgullosa de que com a mínim, quan arribava o cada cop que entrava al despatx, feia una olor acceptable.

Setmana dos. Aquí venia la prova clau. Seria l'ambientador prou potent per contrarrestar la pudor emesa pels dos xinesos? Doncs només us puc dir que el gel de l'ambientador i, per tant, l'essència, anava disminuint de forma exponencial. I no és broma! Malgrat que al principi semblava que encara era prou potent, a dia d'avui, només puc dir que l'eficàcia també està disminuint exponencialment. I que per tant, la forta pudor torna a treure el cap. El que queda palès és que cap dels dos xinesos s'ha adonat de que hi ha un ambientador a l'habitació ( i sinó, no han sigut capaços de comentar-ho) i que, per tant, em dóna la sensació que la seva olor (pudor més ben dit) és tan forta que són incapaços d'olorar més enllà.

Així doncs, agrairia, si algú té alguna proposta per combatre aquest problema, que m'ho faci saber que li estaré plenament agraïda. Evidentment ha de ser algun mètode que erradiqui la pudor i que no es transformi en una barreja mortal.