Acomiadant feliçment l'agost

Quan malgrat el temps no acompanya, estàs contenta. Estàs contenta perquè d’un entrenament on havíem d’haver acabat xops com a pollastres, només ens hem mullat uns deu minuts. Perquè ens ho hem passat molt bé. Perquè tot i sabent que jo no puc anar igual de ràpid que els del grup d’elit, em deixen anar amb ells i seguir-los amb la bicicleta. Perquè no m’importa pedalejar un dia tranquil·lament i anar acompanyada de la colla. Perquè tot i la bicicleta, m’han vingut a buscar i hem carregat tots els trastos al cotxe. Pel dinar tots junts i la sobretaula planejant la temporada de competicions. Malgrat que jo no competeixi com fan ells (ja veurem si puc tornar a fer la Vasaloppet, Öppet spår o sinó faré la de relleus, en funció de com vagi la meva vida entre Dinamarca i Suècia) han dit que estaria bé tenir un grup de suport a les competicions i compten amb mi, i jo, feliç com un gínjol.

Contenta perquè dimecres, em van fer anar a entrenar tècnica i sèries amb el grup d’elit i, tot i anar amb una mica de canguelis i patir a les sèries, m’ho vaig passar súper bé.

Feliç perquè per primera vegada a la història una espanyola, la Carolina Marín, ha guanyat el campionat del món de bàdminton. Es diu ràpid però només tres europees han sigut capaces de trencar el monopoli asiàtic i que una espanyola, on el bàdminton a Espanya és un esport minoritari (i sé perfectament de que parlo ja que he conegut aquest món), hagi guanyat la final a la campiona olímpica, una xinesa, no té preu.

Cansada de tota la setmana i nerviosa. Setmana bastant intensa a la universitat amb seminaris i ultimant detalls de les assignatures que ens toca impartir i que comencen aquest dilluns. Nerviosa perquè aquest any em toca impartir TOTES les classes de resolució de problemes de la titulació d’enginyers de foc. Val que els dos anys anteriors vaig haver de saltar a la pissarra en dues ocasions amb una notificació prèvia de només 10 minuts per part del meu company però, ara, tinc el pes de totes les classes. Suposo que un cop hagi fet la primera, els nervis començaran a disminuir. A part, també haig d’impartir les classes on ells resolen exercicis i tu has d’anar resolent dubtes per la meitat dels enginyers de foc (els tenim dividits en dos grups, són uns 50 estudiants en total) i un grup d’enginyers industrials.

La darrera setmana d’agost s’acaba i donem pas al setembre. Com sempre, el temps passa volant i un nou curs comença. Un curs nou comença i servidora sempre embolicada amb un munt d’històries. Obvi, sinó no seria jo!