Que s'acaba el març!

El temps se me’n va de les mans. No és que ja passi d’escriure sinó que darrerament el meu cervell ha estat un pèl saturat i quan arribava a casa, poques forces em quedaven per seguir buscant la inspiració per ser capaç d’escriure quatre línies.

Si em pregunto a mi mateixa què he fet aquestes darreres setmanes, des de la fumata blanca del papa, puc dir que vaig aconseguir fumata blanca al meu ordinador també i poca cosa més. Reunions, seminaris, classes de català, bicicleta amunt i avall, visites a la fisioterapeuta poc fructíferes (no entraré en detalls), exercicis al gimnàs...  Res realment destacable. Bé, com a novetats podria dir que finalment vaig anar a provar la nova piscina que van inaugurar fa un parell de mesos aquí a Lund. Bàsicament era la renovació d’unes antigues instal·lacions. Malgrat que van construir una piscina de 50 metres tot i que de només 6 carrils, sempre la tenen dividida en dues de 25 metres així que perd tota la gràcia. Sincerament, pensava que seria més espectacular així que de moment em segueixo quedant amb la piscina de sota de casa que ja la tinc per la mà. A més, el gran inconvenient de la nova és que està un pèl al sud del centre i la tornada a casa és en pujada! Res que no es pugui superar amb la bicicleta però quan fa vent , fred i neva, com l’altre dia, es fa dur. No ho negaré. Hi ha una altra novetat molt destacable però de moment us deixaré en suspens ja que encara queden 11 mesos per tal que es dugui a terme. És una bogeria considerable però tots tenim els nostres moments de bogeria. Alguns en tenim més que d'altres, no sé el motiu amb exactitud però és així. Paciència que quan arribi el moment, ja ho desvetllaré. No patiu i dormiu tranquil·lament . 

Com he esmentat anteriorment, poques novetats. Estudiants de l’ETSEIB que estan per aquí d’Erasmus han presentat els projectes fi de carrera i tornen a buscar feina com sigui, la gent del departament cada cop està més boja, especialment certs espècimens i malgrat que la primavera teòricament ja ha començat, aquí encara no hem arribat als 0⁰C. Per ser sincera, està fent fred. A mi m’agrada el fred i el tolero considerablement millor que la calor però haig de reconèixer que aquest hivern és un pèl llarg. Però no em queixo pas, portem un parell de dies de sol amb una lluminositat espectacular que fa que tots els mals s’esvaeixin.

I no sé perquè però aquesta setmana és especial. No sé si especial o més ben dit estranya. Bé, suposo que és pel fet que no hi ha estudiants a la facultat i això es nota, i molt. Només estem nosaltres (personal docent, doctorands i el personal no docent) però els estudiants estan de vacances. No hi ha gent passant per davant de la teva porta en ramats, en parelles o individuals anant a cercar llibres, a entregar papers o que et preguntin per qualsevol professor. No hi ha soroll per les escales. Les aules estan buides i el pàrquing de bicicletes considerablement buit. Això no està mort però no hi ha el bullici propi d’una setmana normal. A més, la setmana només té quatre dies però en aquests quatre dies, no hi ha moment per perdre el temps. Reunió, seminari, defensa d’una tesi doctoral d’un company del departament, la festa corresponent, enviar uns papers per una conferència, barallar-se amb l’ordinador, fer la maleta en algun moment, etc. I desitjar que sigui divendres i desconnectar per uns dies. Ja sé que alguns sou afortunats i ja esteu de vacances però d'altres encara ens queden uns dies. Així que sinó puc donar senyals de vida abans de fer via cap al sud: Bones Pasqües!