Germanet, que t’estàs fent grandet eh! Sé que avui em trobaràs a faltar perquè no estaré per casa per emprenyar, perquè m’expliquis les practiques d’anatomia o la principal, que et doni algun regalet. Però bé, sé que te’l podria haver enviat per correu però se’m va passar la setmana passada. De totes maneres, tal i com està el panorama aeri, no sé si hagués arribat,jaja. Aquest any tens un regalet via Internet.
Anava a escriure “m’enrecordo de quan vas néixer “, però seria totalment fals. Sincerament, no m’enrecordo de res però si vaig ascendint per la nostra escala temporal, ensopego amb certs moments per recordar. Hi ha molts que potser no m’enrecordo perfectament però que gràcies a les fotos de casa, fragments de pel·lícula es van projectant a la meva ment. T’enrecordes d’un cap d’any que estàvem només amb la mami perquè el papi estava de guàrdia i tu estaves enfilat dalt d’una cadira ...? Tranquil, no donaré més detalls, jaja. O de quan et vaig disfressar de ballarina en 3 minuts? O les hores que em passat a la piscina de Sant Joan, fent el ball de “Somos las nadadoras...” amb el papi, menjant una carmanyola de macarrons amb el termo de llet amb la iaia a Coruxo, el primer cop que vam dormir en un refugi, el d’Ull de Ter, del qual estaves enamorat dels gossos de l’entrada? De la nostra vida per San Francisco, quan vam anar a Seattle a veure els Bruix amb el peix aquell enorme i els peixos voladors, l’emoció que tenies quan anàvem a veure una reserva d’indis, quan vam anar a Disney, de banyar-nos com campions al Pacífic, dels macarrons DE formatge i no AMB formatge? I quan vam tornar que ens posàvem a xerrar en anglès perquè ningú ens entengués? I de quan vas començar a jugar a futbol sala a l’escola, 5-6 anyets tindries i erets el capità? Quant ha plogut des de llavors!
I de totes les mones que hem celebrat a Sant Joan, les cabanes que hem construït, els bolets que hem anat a caçar, els trials que hem anat a veure, tots els pics que hem anat fent, etc. I el viatge a Àustria! T’enrecordes el paio del refugi aquell perdut pel mig del Tirol que anava servint xarrups al personal? Gran excursió aquella. I el viatge a Astúries amb tota la tropa! Fent aquagym a la platja i jugant a futbol. De la travessa amb el Gerard que va ser rematada amb una setmana més de càmping per Ordesa i Pineta amb els papis i el Tro. Pobre, encara m’enrecordo el dia que vam haver de pujar a Ordesa per la Senda de los Cazadores i la baixada, la dura baixada! I quan va arribar el Tro a casa? Jo estava recent operada i veu arribar els papis i tu per la porta amb el Tro, que ja era un cadellot, marejat! I els estius al casal? El dia que van néixer les bessones que vam anar a casa l’Aina fins que ens van poder venir a cercar? Les hores a Coruxo, fent vela per la Ría, surf a Patos, les excursions a les Cies. I com no, no em puc deixar el famós dia de les Cies en que el tio Toni va posar la poma de la Cristina mossegada al mig de la taula per compartir! Jajajaja, aquell va ser un dia memorable. Bé, i com aquests mil més. La veritat que cada cop em van venint més moments! Els Sants Joans a casa el Ximo a Cambrils! Quanta pólvora arribàvem a cremar! I les bústies que vam arribar a volar! Buf buf, masses coses!
També tinc molt present l’any que vas estar tu per Abilene i jo estava de filla única per casa amb el Tro. No tenia a ningú per barallar-me i discutir encara que amb els de la uni ja em matxucaven prou però ja saps que no és el mateix. M’enrecordo perfectament del dia que vas marxar, dels nervis que vam passar quan no sabíem on aniries a parar, del papi dient-te que hi havia canvis d’última hora, etc. Però també recordo molt bé el dia que vas aparèixer per la porta de l’aeroport amb el barret de cowboy i la gran família amb la que vas conviure.
I el temps va passant, quan ens vam canviar de casa, quan vas passar del futbol al bàsquet, de primària a l’eso i de l’eso a batxillerat i ara a la universitat. I del bàsquet al triatló. Saps que m’encanta i que em fas enveja. Que quan vas començar vas ser el primer en dir-me que hauria d’estar allà, amb tu, entrenant. Que també podria formar-hi part, i sense cap dubte, em va quedar clar el dia que vaig venir a entrenar amb vosaltres.
I res, ens anem fent grans paio! Sembla mentida però és cert! L’altre dia em va quedar clar quan estàveu tots dinant a casa de celebració i vaig veure a les bessones en ple estat pre-adolescent! La que ens espera! I bé, tu has començat la carrera, jo estic a punt d’acabar-la i la vida segueix. Hi ha moltes més coses que podria escriure però tampoc cal que et deixi una Bíblia escrita. A més, crec que hi ha moltes coses que no cal dir-te-les perquè ja les saps.
Albert, espero que passis un dia genial d’agulletes, classes i apunts! ;-)
Petonets de la Marieta de l’ull viu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada