Efectes primaverals?

No sé perquè però estic cansada. Ja porto uns quants dies que al vespre sembla que m'arrossegui. Com si em faltessin energies. Se'm tanquen els ulls sopant, llegint el diari intentant posant-me al dia del que passa pel món o simplement parlant amb algú via Internet. I això que pràcticament dormo unes 8 horetes! No sé el motiu, potser serà el temps tan boig i primaveral que estem tenint. Sento molt informar que les sueques en biquini s'han hagut de tapar perquè rondem els 11°C, amb xàfecs, núvols i de tot un poc. Allò que en diríem un temps variable... Variable? Més que variable! Potser serà perquè tinc cert neguit dins meu, no sé si per la incertesa de si seré capaç de tirar endavant i sortir-me'n amb tot això del doctorat (diuen que començar sempre costa), de que dintre de poc m'haig de canviar de casa i només pensar en anar amunt i avall ja se'm passen les ganes o bé per altres motius que darrerament ronden el meu cap. És cert que tampoc no paro quieta entre fer feina i entrenar però suposo que una mica de solet i temperatura ajudarien una mica. Avui toca descans d'exercici físic però toca donar classe de català. L'activitat mai es para.

Maig+sol-->ESTIU

Després d'uns quants dies assolellats de manera indescriptible amb un cel claríssim i una lluminositat tant elevada que les ulleres de sol es tornaven més que imprescindibles, puc dir que, tot i que la temperatura voltava els 16ºC (avui hem arribat als 22ºC, rècord), els suecs pateixen una addicció al sol com si de hooligans anglesos en un camp de futbol es tractés.

Aquests dies he al·lucinat per totes bandes. Especialment el cap de setmana, tothom va sortir a prendre el sol patint "l'efecte sargantana". Anessis per on anessis, tant se val la ruta, per qualsevol racó d'herba, balcó o indret, trobaves a suecs/sueques prenent el sol... però en biquini o banyador! I això que al cap de setmana estàvem a 15ºC! Així que clar, jo no podia ser menys i menysprear els magnífics raigs solars i captar una mica de vitamines i color que sempre són necessaris i me'n vaig anar a llegir al solet però clar... a 15ºC i amb la ventolera de diumenge, a mi només el biquini se'm quedava curt, de fet, ni se'm va acudir sortir amb el biquini posat, i portava un polar a sobre! Això sí, em vaig posar uns pantalons pirates per dissimular una mica perquè clar, elles anaven totes amb els pantalons ben curts!

I bé, la falera solar no es va acabar al cap de setmana! Tan ahir com avui ha seguit fent sol i una mica més de caloreta i malgrat els estudiants tinguin exàmens en dues setmanes, no els priva de torrar-se estudiant al sol! Jo al·lucino! I la veritat que hi ha alguns que semblen veritables gambes del mar del Nord, altres que ja estan una mica més torrats i bé, de tot una mica!

Us deixo algunes imatges però espero poder augmentar els documents fotogràfics d'aquesta bogeria pel sol! A veure, que per una part s'entén que vulguin aprofitar el sol quan surt però tan com si fos una costella a la brasa...

Primeres impressions positives

Crec que després de pràcticament tres setmanes de doctorat ja puc com a mínim, explicar algunes coses.

Primer de tot, la gent és molt simpàtica i tenim un poti-poti lingüístic espectacular. Diguem que les llengües principals al departament són l'anglès, el suec i el xinès! Sí, el xinès! El primer dia que em van presentar a unes quantes persones del departament, si no em van presentar 10 xinesos, em quedo curta! Al·lucinant! I evidentment, entre ells parlen en xinès i la veritat, són un poc grupet a part. També hi ha uns quants d'Iran, algun del Pakistan, d'Islàndia, etc. Barreja cultural important fet força interessant i divertit alhora. El departament és molt gran ja que és el departament d'Energia i jo em trobo dintre de la divisió de Transferència de Calor i al grup de les Piles de Combustible, concretament les SOFC (un tipus de piles) així que us podeu imaginar la mà de gent que un pot trobar, cada un més torrat que un altre però de moment, tots molt bona gent.

El primer dia em vaig "acollonir" una mica perquè em veia força petita enmig de tot el personal, fins i tot entre els altres doctorands. Alguns els sentia parlar i xerraven sobre la dona, els fills, que si la baixa... i jo flipava! La majoria volten la trentena. Fins que vaig conèixer a una noia que també està fent el doctorat i es dedica també a les SOFC que resulta ser només un any més gran que jo. Així que les dues súper contentes de tenir-nos l'una a l'altra i a més, ella sap una mica de castellà. Per tant, per acabar d'arrodonir el poti-poti lingüístic, ella em parla en castellà i jo amb suec per practicar! Som un espectacle!

A part d'això, comparteixo despatx amb un xinès que està fent el post-doc. És tot un repte entendre als xinesos parlar anglès però ens anem entenent! Des de dimecres que m'he quedat sola perquè ha anat a la Xina a veure a la dona i al fill recent nascut, que si el pobre no m'ha ensenyat 10000 fotos no me n'ha ensenyat cap! Però tot molt bé excepte que els xinesos tenen una olor peculiar que tot i que obro la finestra (i segons com fa força rasca) no se n'acaba d'anar!

Però a part d'axiò, tot perfecte.

I bé, tema feina doncs aquesta setmana les coses han quedat un poc més definides (només una mica) així que començo a veure algun camí a seguir. De moment doncs llegint articles, llibres, estudiant el tema en definitiva però seguint el Swedish way of life.

Puc dir que el balanç de moment és positiu. De fet encara estic flipant que estigui on estic. I avui, com que era el darrer dia de feina, hem anat els PhD de la divisió a dinar el buffet de Pasqua a un restaurant pel personal de la uni bàsicament. Ha sigut divertit però el menjar no difereix gaire de la Julbordet!

Bona Setmana Santa i Feliç Diada de Sant Jordi a tothom!

Simplement gràcies

Encara no ho he paït i em costarà, sé que em costarà. No em surten les paraules però et vull donar les gràcies. Gràcies per malgrat els darrers anys, haver estat sempre al nostre costat, per tots els somriures, per totes les mones, per mostrar amb escreix l'esperit de sacrifici i superació, gràcies per les bicicletes i les hores en bicicleta, pels llibres i altres regals, pels consells, pels ànims, per les bromes i les conyes, per les preses de pèl, pel mar, pels infinits petards i pólvora la nit de Sant Joan, per les ganes de gresca i xerinola, etc. En definitiva, gràcies per ser una gran persona i un dels millors tiets del món. Les paraules no em flueixen, potser manquen de sentit però a vegades no és necessari dir res més. Ximo, descansa que t'ho mereixes.

Lomma-Malmö: Challenge completed!

Després de la meva primera setmana de doctorat (ja explicaré amb calma algun dia però de moment segueixo viva) i de les inclemències meteorològiques de la setmana: pluja i molt vent però res de temperatures estiuenques, ahir va ser dia de desconnexió total!

Des de mitjans de setmana una amiga que està d'Erasmus per aquí estudiant biologia de Madrid, teníem en ment anar a un parc natural a la costa est que sembla ser impressionant però ens va fallar la logística del transport. Però ja que segons totes les fonts indicaven que havia de fer sol vam decidir canviar de plans i anar a Lomma. Lomma és un poblet a la costa oest més o menys a l'alçada de Lund que bàsicament és la platja de Lund. Pensàvem anar a donar una volta per allà però en arribar, vam començar a caminar per vora la mar i es divisava el Tourning Torso (l'edifici de Calatrava que està a Malmö) a una distància prudencial. I com qui no vol, ens vam proposar arribar fins a Malmö a peu! I hi vam arribar eh! Va ser un dia genial, sense parar de xerrar ni de caminar, per camins, al costat del mar, fins i tot per alguna zona de polígon industrial o per davant d'un cementiri de gossos! Els suecs no em deixen de sorprendre!

En arribar a Malmö, vam estar dinant i descansant una estoneta per la zona del Tourning Torso on estava força a rebentar de gent (tots al sol) i en acabat vam anar al centre on ens vam reunir amb el Juan i l'Olaia que està de visita i un parell més per rematar amb una barbacoa!

Un dia genial. Ara, el solet i el vent em van torrar una miqueta que diguem!

A Lomma amb l'Oresund brigde i el Tourning Torso al fons

Lomma

Casetes de Lomma

Cementiri de gossos

Tourning Torso

Vastra Hämnen: zona del Tourning tots prenent el sol

Pel centre de Malmö

Challenge completed!

Al centre de Malmö

Torradeta

A infinites rpm

Torno a estar per Lund. Després de pràcticament quatre setmanes de vacances per casa i finalment amb el resguard del títol (fins al darrer dia no el vaig tenir) he tornat a pujar cap aquí dalt a començar la meva vida “laboral”. Ho poso entre cometes perquè faré un doctorat aquí a la universitat de Lund. Per tant, per una part seguiexo sent estudiant però currant molt i molt més.

Des del primer dia que em van dir que la plaça era meva, i d’això ja fa més d’un mes, que encara no ho he acabat de pair o no ho he volgut pair. Primer necessitava acabar el projecte, fer tota la paperassa, tenir el títol d’enginyera i gaudir d’uns dies per casa. I evidentment, quan he estat per casa, he intentat pensar-hi el mínim. No em pregunteu perquè.

Avui, dijous 31 de març és més que inevitable que no hi pensi. És el meu darrer dia de vacances, plou i el meu cap va a infinites revolucions. Estic nerviosa, sento el neguit a dins, l’ansietat per una cosa desconeguda. Perquè per molt que me la imagini, només són hipótesis fruit del meu cap, perquè realment no sé què m’espera. Només conec als dos professors del grup on jo hi seré i a un dels altres doctorands però ja està. Bé, tant com conéixer no sé, diguem que els he vist un parell de vegades. Tinc por. No puc visualitzar el recorregut de la cursa, no està descrit. Però després hi penso i tampoc ha de ser per tant no? Penses en el primer dia que vas anar a escola (ni m’enrecordo), el primer dia de la eso, el primer dia de la uni, quan vaig arribar aquí per primera vegada, exàmens, l’operació del genoll, conéixer a algú, etc. Però seré capaç d’aguantar 4-5 anys? I a fora? Bé, si he arribat fins a aquí, será qüestió de seguir endavant. Ara no puc abandonar. Només s’abandona per causes majors, sinó, amunt! Sacrifici, esforç, constància, superació, motivació i a gas!

Buf, el meu cap treu fum. És més que evident que haig de sortir a córrer o sinó sé d’alguna que aquesta nit no dormirà…

Cortàs-Ordèn-Éller-Cortàs

Gran entrenament de natació el d'ahir amb els companys de LaSalle Triatló i avui seguim fent paperassa...

Fotos de l'excursió de diumenge passat.