Encara no ho he paït i em costarà, sé que em costarà. No em surten les paraules però et vull donar les gràcies. Gràcies per malgrat els darrers anys, haver estat sempre al nostre costat, per tots els somriures, per totes les mones, per mostrar amb escreix l'esperit de sacrifici i superació, gràcies per les bicicletes i les hores en bicicleta, pels llibres i altres regals, pels consells, pels ànims, per les bromes i les conyes, per les preses de pèl, pel mar, pels infinits petards i pólvora la nit de Sant Joan, per les ganes de gresca i xerinola, etc. En definitiva, gràcies per ser una gran persona i un dels millors tiets del món. Les paraules no em flueixen, potser manquen de sentit però a vegades no és necessari dir res més. Ximo, descansa que t'ho mereixes.
Un petonàs molt fort.
ResponEliminaFamilia Carreras