Hej hej igen!

Escric aquestes paraules des de la meva nova habitació i dintre del període d’adaptació que comprèn si més no, la primera setmana a Lund. És ben cert que aquest any ja porto molta més avantatge respecte l’any passat, com a mínim em conec el territori, però vulgueu o no les condicions no són les mateixes així que encara estic en fase d’adaptació i afectada per la “morriña” però bé.

El dijous passat, la Carol i jo vam enfilar cap a terres nòrdiques des de la terminal 1 de l’aeroport del Prat. La Carol és l’altra noia de la universitat que també està de doble titulació aquí amb mi. Un vol perfecte i en hora, maletes que no van tardar gaire a sortir i per sorpresa nostra, el tren duia retard. Parlar de retards de trens a casa nostra és el pa de cada dia però aquí dalt, més val que estiguis 5 minuts abans de l’hora teòrica de sortida del tren perquè la paraula retard no acostuma a ser present en el seu vocabulari. Així doncs, després d’esperar uns 20-25 minuts, el tren va aparèixer i conseqüentment, vam poder arribar a Lund. La sensació que vam tenir al trepitjar la nostra ciutat universitària va ser estranya. Coneixíem la ciutat i sabíem on havíem d’anar a buscar l’autobús per tant ja no érem les “pardilles” de l’any passat però les cares eren completament desconegudes. A veure, no us penseu que aquí ens coneixem tots però clar, la gran majoria de gent que vam conèixer el curs passat, aquest any ja no hi són. Un cop vam arribar a la residència, doncs va començar la rutina de netejar l’habitació, desfer la maleta, anar a comprar, conèixer als que corrien pel “corridor”, etc. Un dia ja explicaré el meu “corridor” i en què consisteix tot i que abans de marxar l’any passat ja vaig fer una breu explicació.

Divendres va ser dia d’intentar comunicar-nos amb la nostra coordinadora, papers, canvis de direccions, vaig anar a nedar (tenia la necessitat de retrobar-me amb la piscina i més ara que la tinc a sota de casa tot i no ser la millor piscina del món) i al vespre van aparèixer la Clara i l’Abel. Així que ha sigut arribar i moldre amb el tema visites però ha estat bé. Dissabte vam estar de turisme per Malmö i Lund i diumenge al matí van partir d’hora cap a Copenhaguen ja que havien d’agafar l’avió cap a Barcelona. Ahir va ser el típic diumenge, dia de transició. Fer net, endreçar, posar ordre, sortir a córrer, veure el Barça, petar la xerrada amb els del “corridor”, un dia sense més. Avui ja la activitat ha augmentat amb el tema de papers, targetes de transport d’estudiants i coses d’aquestes.

Així que ja veieu, de moment encara no he conegut a molta gent nova, només als que viuen amb mi però de moment tots molt correctes i el temps, dintre del rang de normalitat d’aquí Skåne: sol, pluja, núvols i vent en un mateix dia.

Tanco la barraca que haig d’anar a fer la bugada...

Sant tornem-hi!

Falten poques hores per tornar a partir cap a terres nòrdiques i una barreja d’alegria, enyorança, por, il·lusió i d’altres sentiments positius i negatius, perquè no dir-ho, donen voltes pel meu cap. Se m’han acabat les vacances, probablement les més llargues de la meva vida estudiantil, pràcticament tres mesos sencers dels quals pretenia o deuria haver-me iniciat en el món de la programació i no ho he fet. Ara em tocarà posar-me les piles al 200% si vull estar a l’alçada de la situació però sincerament, m’ha sigut impossible posar-m’hi. Ja sé que sona a excusa ben barata però em faltava motivació. Suposo que tants dies de desconnexió potser no és bo però “ que me quiten lo bailao” que d’aquest estiu no em puc queixar.

Potser no ha sigut el millor estiu de la meva vida però sense dubte ha sigut un estiu genial gràcies a tots vosaltres; família i amics. Pràcticament he estat tot el temps per terres catalanes però alguna escapada a Menorca i Galícia també ha caigut i sincerament, m’ho he passat genial perquè tots dos llocs podríem dir que són part de mi també encara que el darrer més que el primer però ara toca posar els peus a terra.

Demà marxo cap a Lund a acabar la carrera. Hi torno per segon any ja que estic ficada en un projecte de doble titulació entre la meva universitat i la d’allà i en pocs dies començaré amb el projecte fi de carrera. Estic cagada. El projecte el desenvoluparé en una multinacional sueca i tinc por, espero donar la talla i si més no, ho intentaré. Per altra banda també estic cagada perquè el meu futur està escrit fins d’aquí a uns 5 mesos llargs, després, un munt de pàgines blanques esperen ser omplertes. A saber què serà de mi! I a més, m’espera una residència nova, un munt de gent nova per conèixer, suec per seguir aprenent, espero que seguir ensenyant català, nous reptes, cares conegudes (per sort) i amics per retrobar-me amb moltíssimes ganes.

Així doncs, més val que plegui que encara haig d’acabar d’encabir quatre coses a la maleta amb aquesta desagradable calor que fa per aquestes latituds. Simplement donar les gràcies a totes aquelles cares de les quals aquest estiu he pogut gaudir de la seva companyia, que no han estat poques, ja que ha sigut genial. Tot aquest temps m’ha servit també per adonar-me que després d’un any allà dalt del qual heu pogut anar seguint les meves aventures més o menys, m’ha fet canviar una mica a mi mateixa i veure les coses de manera diferent al tornar aquí. En alguns casos m’he endut alguna que altra decepció mentre que en d’altres, una gran alegria en retrobar-me amb amics i veure que no han canviat, que segueixen al teu costat donant-te suport en les teves decisions.

Tot i no complir amb la meva promesa d’escriure durant l’estiu, espero que no hi hagi queixes ja que pràcticament tots hem estat de vacances, m’hi torno a posar. Torno en primera fila per explicar les meves vivències des del meu país d’acollida o si més no, ho intentaré. Gràcies pels que us preneu la molèstia en llegir i moltes gràcies pels que de tant en tant deixeu un comentari.

Estiu

Arribada, estiu, calor, Sant Joan, petards, coca, pa amb tomàquet, embotit, gresca, xerinola, vacances, exàmens, finestres, ventiladors, aire condicionat, suor, suor i suor, ombra, sol, dutxa, aigua, platja, piscina, sorra, clor, humitat, xafogor, córrer, bicicleta, nedar, ulleres, ulleres de sol, ulleres de nedar, lents de contacte, crema solar, after sun, tovallola, xancletes, sandàlies, abarques, calendari, planificació, bitllets, maletes, bosses, pensar un poc, gelat, orxata, síndria, meló, cireres, gaspatxo, mundial, Wimbledon, Tour, muntanyes, platja, hort, ciutat, avió, cotxe, conduir, mànega, família i família, amics, retrobaments, comiats, llibres, llibres, llibres, català, castellà, gallec, anglès, suec, turistes, il·lusió, avorriment, migdiades, fotos, brisa, cim, estatut, TC, donar pel sac, rumiar, futur, papers, matrícula, descomptes, beques, casori, gel, càmera, cançons, postals, cua, banyador, biquini, est, oest, Mediterrani, Atlàntic, Pirineus, música, terrassa, xerrar, festes majors, pel·lícules, gos, cotxe, avió, autobús, metro, T-10, T-50/30, pujar, IVA, rebaixes, incertesa, bessones, aniversari, anunci Damm, esperar, escriure, arribar, marxar, abraçades, riures, etc.

Jo. Relació. Estiu. 2010.

Juny = Exàmens

Com ja se sap, estem al mes de juny. Per la majoria d'estudiants d'aquest país és un dels pitjors mesos de l'any ja que és període de clausura, d'estudi i exàmens. Per primer cop en anys, aquest assumpte no és una preocupació per a mi. Vinc del nord, d'un país on els exàmens acaben entre els darrers dies de maig i els primers dies de juny. Es fa estrany, sincerament, estar per casa quan tothom està estudiant. Tothom està ocupat, tothom ha d'examinar-se i ningú té temps per res. Per més inri, et deneguen les possibles pràctiques perquè dos mesos d'estiu és massa poc temps així que haig de buscar altres ocupacions com és l'esport. També destacar que des de que arribat, el bon temps no ha fet notar gaire la seva presència així que encara no he pogut anar a la platja.

Però bé, tornem al tema del dia. Els exàmens. Malgrat que la gent està d'exàmens, ahir vam quedar un grupet dels de la universitat, faltaven tres que estan acabant el projecte fora, per anar a dinar. Va ser un dinar de "germanor", de retrobament però es podia palpar la tensió pre-examen ja que a les 5 de la tarda en tenien un. En canvi, jo no tenia cap preocupació, cap neguit, res. Després d'un dinar entre riures, records, experiències, preguntes sobre beques, el que costa viure als països nòrdics i preguntes d'examen, vam sortir a fora a prendre una mica l'airet i seguir divagant durant 15 minuts més per després haver-nos d'acomiadar ja que se n'anaven a fer la repassada final.

I la veritat, em vaig sentir un poc estranya, com si no acabés d'encaixar amb la gent que m'he passat quatre anys estudiant al seu costat i dels quals les hem vist passar de tots colors. No sé, em donava la sensació que estava en una altra dimensió, com si jo ja no pertanyés en aquell món. Estava també en Noguera, que està a Cranfield, que havia baixat a fer un examen però els demés han passat aquest curs a la facultat. No sabria definir el perquè no acabava d'encaixar, està clar que els meus amics segueixen sent els meus amics, però te n'adones que en un any passen masses coses de les quals tu no te n'assabentes i que la gent canvia. I llavors te n'assabentes de coses que la gent t'ha intentat amagar sense saber ben bé el motiu. Aquesta és una de les coses que tampoc podré arribar a entendre mai. El secretisme darrere les persones. El fet curiós és que el curs que ve, tots els demés que surten a la foto, marxen a fer el projecte de fi de carrera fora.

Després del dinaret i d'uns 10 minuts extres amb en Miquel i en Noguera acabant de fer l'interrogatori final i algunes "sacsejades" ja que trobaven a faltar que anés d'un costat a l'altre per les voreres de la Diagonal, vaig anar a retrobar-me amb la Paula que ens havíem d'actualitzar. Per sort, hi ha persones que no canvien.

Lundakarnevalen tjugotio

Senyors i senyores, ja tocava. Demà farà una setmana que paro per casa i crec que ja va sent hora de que escrigui sobre el Carnaval lundinenc.

El cap de setmana del 20 al 23 de maig del 2010 va tenir lloc el Lundakarnevalen o pels suecs no parlants, el Carnaval de Lund. Sí, el Carnaval es celebra al maig i no al febrer. El fet que aquest esdeveniment tingui lloc al maig i no al febrer suposo que rau en la climatologia. Ja sabeu que a Suècia al febrer fa un poc de fred que diguem i les hores de sol no són gaire abundants en comparació amb el mes de maig. Doncs bé, a més, el Lundakarnevalen es celebra només cada quatre anys, des de fa bastants anys, no em posaré a escriure ara la història del Carnaval perquè no ve al cas, i és conegut arreu del país. La ciutat es transforma per acollir l'esdeveniment i la gent hi participa per tal que sigui un èxit.

Feta una breu introducció sobre l'esdeveniment en sí, ara em dedicaré a descriure les meves impressions durant aquells tres dies. Per ser sincera, la primera vegada que vaig sentir a parlar sobre el Carnaval va ser en una de les meves primeres reunions amb la meva coordinadora a pocs dies d'arribar. El temps va anar passant i no va ser fins al febrer (crec) que el Carnaval va tornar a aparèixer en les nostres vides. Per la residència va començar a córrer la veu que un dia, no m'enrecordo si dissabte o diumenge, havies d'anar a fer cua per presentar-te a voluntari per participar en el Carnaval. El Carnaval és duu a terme bàsicament per voluntaris. En un primer moment, tothom s'hi volia apuntar però en saber que la gent hi anava a passar la nit, amb la rasca que feia en aquell temps, les sol·licituds van anar decaient entre els estudiants de la meva residència. Malgrat tot, un munt de gent va fer cua per fer-se voluntari i treballar durant els tres dies. La cua era realment digna d'observar i un munt de gent es va quedar fora de les places. Jo sincerament, al no saber de què anava la cosa i sabent que el Carnaval queia just en època d'exàmens, vaig decidir no involucrar-me massa.

El dies i els mesos van anar passant i va arribar el cap de setmana del Carnaval. Un cap de setmana que es presentava marcat per l'inici del bon temps i un augment notable de la població de Lund. El dijous veies com la ciutat s'anava omplint amb gent carregada de maletes i l'ambient festiu es respirava al carrer. Jo tenia certa curiositat per saber de què anava el Carnaval aquest i els hi vaig preguntar a les meves amigues sueques de classe. Tot el que em van saber dir va ser: concerts, rúa i gent. I sincerament, la cosa no anava mal encaminada. Prop de la catedral de Lund hi ha un petit parc que va ser el recinte del Carnaval. Evidentment, havies de pagar per entrar i no podies entrar amb cap tipus de beguda, s'havia de consumir a dins. A dins el recinte hi havia tot de tendes on en algunes hi havia jocs de fira, altres eren bars, la botiga del Carnaval però res extraordinari. Bé sí, es va fer una cervesa especial per l'esdeveniment i hi havia un caixer mòbil. Què és un caixer mòbil? Doncs un camió on en la part posterior hi ha un caixer automàtic.

El carnaval va començar el divendres per la tarda, dia en que jo havia quedat per fer un "fika" amb alguns suecs de classe. Veure l'entrada corresponent en el bloc. Així que em vaig passar la tarda amb el suecs al jardí aquell i en acabar, pretenia passar-me 5 minuts per allà però la gent estava de retirada perquè hi havia una festa al vespre a la qual jo no vaig assistir ja que a l'endemà havia d'estar a Copenhaguen sobre les 8 i algo del matí ja que els meus tiets i uns amics estaven de visita. Així que divendres i dissabte no vaig trepitjar el Carnaval però diumenge sí i crec que en vaig tenir més que suficient.

Cap allà al migdia va tenir lloc la rua on hi havia grups de gent, dic grups perquè allò no eren comparses. Anaven en camions amb alguna ideologia més o menys definida i amb música però deixeu-me que us digui la veritat. Són "sossos", els hi falta ritme o com diria una professora de castellà que vaig tenir, "les falta garbo". Poso algunes fotos perquè li doneu una ullada però a mi em faltava una mica de ritme en tot allò. A més, només anava disfressada la gent que desfilava.Això sí, en cada camió hi havia una enganxina que deia: si beus no condueixis i darrere de cada un hi havia un/a metge/ssa i un/a infermer/a. Organització la que volgueu.

En acabar la rua vam dinar per allà i després vam entrar al recinte. Mentrestant, els meus tiets i tota la colla es van deixar caure per Lund a fer una visita. I sincerament, el recinte no era res de l'altre món, el que he dit abans. Quan ja estàvem cansats, vam decidir fer via cap a les respectives cases a descansar de l'atrafegat cap de setmana i a fer una mica de feina.

I això és tot. No puc opinar sobre els concerts perquè no vaig poder assistir a cap però en general puc dir que els suecs poden estar molt orgullosos del seu carnaval però els hi falta aquella espurna que a nosaltres ens fa xalar i gaudir de les festes al carrer. El ritme, la gresca i la xerinola.

A casa per vacances

Porto dies que vull escriure però la veritat que aquesta setmana ha sigut força intensa. En primer lloc dir que escric des de la meva nova residència. Sí, he hagut de canviar de casa ja que el meu "mini-apartament" pertany a un servei de la universitat en el que només et garanteixen habitatge el primer any. La veritat haig de dir que he tingut molta sort en trobar una habitació perquè el tema aquí a Lund és complicat però bé, ara ja està. Estic instal·lada en una habitació en un "corridor" o bé passadís a Delphi, una de les residències d'estudiants més gran de Lund en la que hi ha suecs i internacionals. El meu "corridor" està format per deu habitacions amb lavabo propi i cuina a compartir. De moment només he conegut a tres persones, dos suecs i un indi i tots correctes. Aquests dies el corridor està un poc buit ja que la majoria estan marxant tots cap a casa a passar les vacances d'estiu així que espero que a la tornada conegui a tothom. No sé, se'm fa estrany després d'un any de viure sola ara posar-me a compartir cuina però també crec que una mica de companyia va bé ja que ahir al vespre per exemple només vaig estar xerrant en anglès i en suec cosa que crec que és positiva.

Bé, apart de canviar de casa, aquesta setmana ha consistit en més coses. En primer lloc, dilluns passat vam presentar el "meravellós" projecte davant dels professors, doctorats del departament i l'home representant de la companyia. La presentació va ser llarga i les qüestions podríem dir que també ja que en total ens hi vam estar un poc més de dues hores. Això sí, en un ambient distès, sense tensions ni preguntes per putejar. Un cop es va donar per acabada la presentació i només quedàvem els 5 integrants del grup més els dos professors, va venir la sorpresa del dia. Un dels professors, se'ns gira i ens diu: " Me and Ola would like to invite you for lunch whenever it suits you; today, tomorrow..." Jo em vaig quedar de pasta de moniato! A qui se li passa pel cap que uns professors ens convidin a dinar després d'estar un quadrimestre sencer treballant en un projecte? Els suecs van al·lucinar un poc però jo no donava abast i com que a tots ens anava bé en aquell moment, doncs ens en vam anar a dinar els 7 plegats. Vam anar a un lloc on hi ha menú i hi van professors i gent de les empreses d'aquí al voltant.

Dimarts vaig acompanyar al Juan i a l'Albert a dur bosses a Malmö ja que el curs que ve viuran allà. Un perquè li han donat un doctorat i l'altre perquè espera trobar feina per aquí. Jo em pensava que només seria dur les bosses però vaig estar treballant rentant plats i endreçant coses però cap problema, per això estan els amics.

Dimecres crec que no va passar res excepcional però dijous tenia l'examen oral de suec. Aquest cop l'examen consistia en una exposició oral entre 5 i 10 minuts sobre el que volguéssim. Com que molta gent ho feia sobre les seves respectives ciutats i Barcelona ja la feia algú altre, vaig decidir ser un poc més original (o més rara segons com o miri algú) i vaig decidir fer-ho sobre la història dels Chupa Chups. El dilluns, el professor ja ens va venir a dir als "pardillos" de suec : espanyols i francesos, si no ens feia res arribar sobre dos quarts de sis per no haver d'esperar tant. I bé, sort d'això perquè érem els darrers en presentar i per tant, quasi exposàvem entre nosaltres així que el nivell quedava més igualat. Però bé, crec que va anar força bé dintre del que cap però divendres va ser un dia ben llarg. Pel matí vaig anar a l'oficina de relacions internacionals a que em signessin tots els certificats per les beques i a les quatre de la tarda examen de suec. La part de gramàtica puc dir que bé, la part de lectura i escriptura, haig de dir que li vaig posar una mica d'imaginació a l'assumpte. En acabar, vaig fer via cap a casa i vaig començar a recollir tota la casa. Déu ni do amb la merda que una arriba acumular durant un any! El dia que hagi de marxar d'aquí per sempre no sé com m'ho faré. Més val no pensar-hi ara! Després de recollir una mica, vaig sopar i vaig anar a Delphi que estaven tots per aquí per acabar sortint a Hallands, una nation. I ahir, doncs bé, el que he dit, de mudança i avui pràcticament ha consistit en muntar l'habitació, tornar les claus de l'altre casa i ara haig de fer la maleta per baixar demà cap a casa.

I me n'he oblidat, ha arribat el bon temps a aquest país! El dimecres va arribar el solet i això és la revolució del "destape". La temperatura és agradable, no fa calor però s'està bé, pots anar amb màniga curta al migdia i amb jaqueta al vespre i els suecs estan contentíssims!

Doncs bé, ja ha passat un curs i realment ha passat volant. El principi va ser dur però ara és quan ja t'hi trobes a gust. La gent està trista perquè és època de comiats però jo que voleu que us digui, hi ha una mica de passotisme en mi. Val suposo que és una mica egoista per part meva però el fet que a finals d'agost estigui per aquí una altra vegada no em fa pensar en acomiadar-me i més quan els amics més pròxims estaran aquí també. Me'n vaig cap a casa a passar l'estiu, a que em mimeu tots, a veure-us a tots però sabent que la meva etapa aquí a Suècia no ha acabat.

TREVLIG SOMMAR ALLIHOPA!!!

PD: sé que tinc present escriure sobre el Carnaval de Lund i tranquils que aquest estiu seguiré escrivint.

Una setmana i dos dies

Només em queda una setmana i dos dies per terres sueques. El dia 7 me'n torno cap a casa a passar l'estiu. Cada cop em sembla més increïble lo ràpid que passa el temps. Tan sols feia tres setmanes em deia que em quedava un mes per arribar a casa però ara me n'adono que només queda una setmana. I a més, aquests darrers dies encara passen més de pressa que de costum. Suposo que és el fet d'estar de "final de curs", que haig de canviar de casa, etc.

La veritat que el final d'aquest quadrimestre no és gens comparable als de l'ETSEIB. Diguem que és diferent. Aquesta setmana ha consistit bàsicament en posar hores i hores en la correcció del treball que estem fent, vindria a ser l'assignatura de Projectes d'allà tot i que suposo que un xic diferent. El treball consisteix en estudiar la possibilitat d'integrar una planta existent de producció d'etanol de primera generació (a partir de midó) amb una de segona generació (a partir de cel·lulosa). És un treball en un grup de 5 persones de les quals totes són sueques menys jo i, la veritat, un grup força merda ja que les que hi hem posat més hores només som dos. La veritat que és un grup força peculiar però espero que s'acabi ja el treball perquè sinó m'agafarà alguna cosa. Ahir, divendres, em vaig estar fins tard acabant d'arreglar la bibliografia i aquestes coses i dilluns l'hem de presentar a una empresa. Espero que sigui la versió definitiva del projecte.

Per altra banda, aquesta setmana també he fet d'opositora d'un projecte de fi de carrera. La veritat és que no entrava dins dels meus plans però ja que aquí, a part de presentar el teu PFC, també has de ser opositor d'un altre, aprofitant l'ocasió m'hi vaig llençar de cap. De fet, no va ser ben bé així. El Juan, un noi de Santiago, el que abans anava a nedar amb mi, presentava el seu PFC i en darrer moment, el que havia de fer-li d'opositor va dir-li que no podia. Això a menys d'una setmana de la presentació així que mentres dinàvem, tal qual l'altre li va dir que no, es va girar cap a mi i em va dir: Maria, vas a tener que ser mi oponente. La veritat, que degut a la "intensiva" setmana que m'esperava, no em va importar fer-ho i a més el projecte en sí era interessant. Així que després de demanar els permisos necessaris, servidora es va llegir el PFC, va fer les correccions que creia necessàries i va fer l'oposició el dia de la presentació. Em va sorprendre la tranquil·litat del Juan el dia de la seva presentació ja que jo tenia un cert nerviosisme per haver d'oposar ja que era la única i estava envoltada de professors. Però bé, va anar tot bé, ell ho va fer molt bé i a mi em van dir que també així que tots contents perquè ja hi ha un enginyer més al món. No sé si això és bo o dolent, jaja. Aquests dies m'ho paro a pensar i ara, quasi tots els d'aquí estan amb el projecte i jo, mentrestant buscant un per l'any que ve. Espero que algun dia em contestin i sobretot d'on jo el vull fer però bé, suposo que no és feina fàcil.

I res, el temps passa i la setmana es presenta amb la presentació del treball, els exàmens de suec que estic ben acollonida, ja m'hi puc posar en serio perquè sinó no hi haurà manera, canviar de casa i dir adéu.