Perquè no saben beure

Com ja va essent habitual en mi, hi ha moltes coses que no entenc. I una d'aquestes, és el tema suecs i alcohol, alcohol el derivat de l'etanol.

La meva conclusió després de gairebé dos anys en aquest país és que no saben beure. O que només saben beure fins emborratxar-se. És cert, no tenen un terme mig. Anar a fer una birra, no és anar a fer una birra, sinó beure birra i birra. El mateix amb el vi o amb qualsevol altre tipus d'alcohol de major graduació. A més, en vistes de qualsevol festa (de qualsevol tipus), el seu principal objectiu és anar ben gat independentment de l'edat (això sí, majors d'edat)! Però el que no acabo d'entendre és perquè tanta falera per beure si l'alcohol aquí és caríssim!

L'alcohol és car perquè només es pot comprar als Systembolaget. Són unes botigues que depenen de l'estat així que la venda d'alcohol està regulada per l'estat i, com podeu suposar, el preu no serà pas regalat. Tots els suecs se saben els horaris del systembolaget i segons quin dia, pots veure fins i tot unes cues considerables per a pagar. Per què? perquè l'alcohol només es pot comprar en aquests llocs. Al supermercat només pots comprar cervesa inferior al 3,5% d'alcohol, és la única cosa. Tot lo demés, al Systembolaget. Per aquest motiu, o com a mínim aquí al sud del país, alguns fan de tant en tant una excursió a Alemanya, carreguen el cotxe i porten alcohol per als pares, als amics, als veïns... espectacular. I de fet, quan agafes l'avió amb aquesta gent, veus com carreguen tot el que poden al duty-free. Jo la veritat no ho acabo d'entendre perquè no és només a l'hivern que beuen (així que no em serveix l'excusa de dir que és per passar el fred) ja que a l'estiu també li foten! I lo més impactant és que es pensen que nosaltres anem bevent vi tot el dia, que cada dia dinem i sopem amb vi, que bevem sangria pels descosits i tot el que vulgueu! I llavors ja em teniu a mi, intentant explicar que les coses no són pas així. Que no tothom beu vi per dinar i per sopar i menys entre setmana, que tenim molts controls d'alcoholèmia a les carreteres i que a excepció del "botellón", no sempre que es beu es beu fins a rebentar! Sincerament, tasca molt difícil, us ho puc ben assegurar. Això de desmuntar tòpics és molt difícil!

A córrer...però amb bona companyia!

Avui, després de no sé quants dies, jo crec que fa més de tres setmanes o pels voltants, he sortit a córrer amb el Juan! El senyoret ha estat molt ocupat per Grècia i Madrid però per sort ahir ja va tornar per aquí dalt i avui hem quedat per anar a estirar les cames junts, sopar a casa i posar-nos al dia que hi havia forces a explicar. No hi ha res com tenir un "germà gran" !

Hem fet quasi 10km per una pista darrera de casa enmig dels prats d'Skåne i aquí teniu algunes fotos. Com podeu observar, està tot força verd però hem tingut força sol que blanca no estic!

Segueixo viva!

Sé que molts us esteu preguntant on m'he ficat perquè no he donat senyals de vida en pràcticament un mes però segueixo viva i torno a agafar el ritme en l'escriptura del blog perquè això no pot ser!

La veritat és que en aquest darrer més han passat forces coses. Pel departament les coses van bé, força feina la veritat i complicada. Suposo que és la gràcia de l'assumpte, quan has de descobrir tu mateixa per on has de tirar, com ho has de fer, quina via és la millor i tota la pesca però és difícil eh! Bé, ningú em va dir que això seria fàcil però fins que no t'hi trobes de ple no ho pots experimentar pels teus propis medis. Per altra banda, en general la gent del departament és molt simpàtica i crec que estem fent un bon grup entre els altres doctorands del grup. Hem anat al cine, hem fet una barbacoa, activitats d'aquestes i riure una estona que va molt bé! La setmana passada vaig haver d'anar un dia al DTU, que és la universitat politècnica de Copenhague ja que teníem la introducció d'una assignatura de termodinàmica que començarem al setembre. Hi hauré d'anar sis vegades entre Setembre i Novembre però per sort hi vaig amb l'Erik que és l'altre noi que també ha començat el doctorat fa poc al departament i per tant, potser es farà menys pesat. Vaig aprofitar que estava allà per dinar amb l'Albert (en Tito) ja que ell està de doble titulació i posar-nos al dia que ara feia dies que no ens véiem.

A part del tema universitat, que poc a poc aniré explicant més coses ja que hi ha força a explicar, m'he canviat de casa. Sí, una altra vegada i espero que sigui la definitiva en el temps que estigui a Lund. Com que l'habitació del corridor era d'un suec que havia passat el curs a Austràlia i tornava ara, jo me n'havia d'anar i bé, aquí per trobar residència és una mica complicat. Hi ha una borsa i has de fer cua i tota la pesca. La qüestió és que ja podia triar lloc i tinc un piset la mar de bé. Amb habitació, menjador, cuina i lavabo. Sincerament, haig de reconèixer que el primer moment en que hi vaig entrar em va semblar enorme ja que estava completament buit però ara ja m'hi vaig acostumant. El trasllat va ser un poc dur però menys que l'any passat perquè la distància era considerablement inferior però lo fotut va ser haver d'anar a Ikea. Espero no tornar-hi en una bona temporada. El tram final on has de recollir els mobles i tota la pesca va ser el meu maldecap. Imagineu-me per allà al mig amb un carro normal carregat de plats, cassoles, làmpades i coses d'aquestes més un altre on anava posant els mobles... un espectacle i a sobre no hi ha ningú que t'ajudi!! Juan Palomo total!! En fi, només puc dir que la setmana passada vaig fer un intensiu en muntatge de mobles Ikea i que a hores d'ara em considero una crack. No és per tirar-me flors però em poso la medalla per la cara perquè ho vaig fer tota sola i ha quedat prou bé. Us deixo fotos per a que ho corroboreu.

El lavabo: tinc banyera normal (cosa rara a Suècia)!

La cuina

El menjador amb el banyador eixugant-se i les postals al fons: envieu-ne més que la paret és gran!

El sofà-llit perquè vingueu i queda demostrat que surto a córrer

L'obra mestra de la meva creació Ikea

El llit

Working place

I bé, a part del canvi de casa, el temps està millorant per moments. Mentre per aquí baix sembla ser que esteu una mica remullats, aquí, com a mínim els caps de setmana estem tenint solet i ens podem posar pantalons curts, el biquini i prendre el solet a l'herba! El cap de setmana passat inclús vam fer una barbacoa de comiat dels eramus nacionals i feia una calorassa! Al final tots tirant-nos a la síndria!

I Lund s'està buidant. Els estudiants universitaris ja estan de vacances i ja han marxat molts cap a casa. Les escoles van acabar ahir així que la ciutat es va buidant fet que s'agraeix segons com perquè la piscina està força buida, sí!

Bé, crec que per tornar a donar senyals de vida ja n'hi ha prou per avui que sinó serà massa llarg i poc em quedarà a explicar!!

Efectes primaverals?

No sé perquè però estic cansada. Ja porto uns quants dies que al vespre sembla que m'arrossegui. Com si em faltessin energies. Se'm tanquen els ulls sopant, llegint el diari intentant posant-me al dia del que passa pel món o simplement parlant amb algú via Internet. I això que pràcticament dormo unes 8 horetes! No sé el motiu, potser serà el temps tan boig i primaveral que estem tenint. Sento molt informar que les sueques en biquini s'han hagut de tapar perquè rondem els 11°C, amb xàfecs, núvols i de tot un poc. Allò que en diríem un temps variable... Variable? Més que variable! Potser serà perquè tinc cert neguit dins meu, no sé si per la incertesa de si seré capaç de tirar endavant i sortir-me'n amb tot això del doctorat (diuen que començar sempre costa), de que dintre de poc m'haig de canviar de casa i només pensar en anar amunt i avall ja se'm passen les ganes o bé per altres motius que darrerament ronden el meu cap. És cert que tampoc no paro quieta entre fer feina i entrenar però suposo que una mica de solet i temperatura ajudarien una mica. Avui toca descans d'exercici físic però toca donar classe de català. L'activitat mai es para.

Maig+sol-->ESTIU

Després d'uns quants dies assolellats de manera indescriptible amb un cel claríssim i una lluminositat tant elevada que les ulleres de sol es tornaven més que imprescindibles, puc dir que, tot i que la temperatura voltava els 16ºC (avui hem arribat als 22ºC, rècord), els suecs pateixen una addicció al sol com si de hooligans anglesos en un camp de futbol es tractés.

Aquests dies he al·lucinat per totes bandes. Especialment el cap de setmana, tothom va sortir a prendre el sol patint "l'efecte sargantana". Anessis per on anessis, tant se val la ruta, per qualsevol racó d'herba, balcó o indret, trobaves a suecs/sueques prenent el sol... però en biquini o banyador! I això que al cap de setmana estàvem a 15ºC! Així que clar, jo no podia ser menys i menysprear els magnífics raigs solars i captar una mica de vitamines i color que sempre són necessaris i me'n vaig anar a llegir al solet però clar... a 15ºC i amb la ventolera de diumenge, a mi només el biquini se'm quedava curt, de fet, ni se'm va acudir sortir amb el biquini posat, i portava un polar a sobre! Això sí, em vaig posar uns pantalons pirates per dissimular una mica perquè clar, elles anaven totes amb els pantalons ben curts!

I bé, la falera solar no es va acabar al cap de setmana! Tan ahir com avui ha seguit fent sol i una mica més de caloreta i malgrat els estudiants tinguin exàmens en dues setmanes, no els priva de torrar-se estudiant al sol! Jo al·lucino! I la veritat que hi ha alguns que semblen veritables gambes del mar del Nord, altres que ja estan una mica més torrats i bé, de tot una mica!

Us deixo algunes imatges però espero poder augmentar els documents fotogràfics d'aquesta bogeria pel sol! A veure, que per una part s'entén que vulguin aprofitar el sol quan surt però tan com si fos una costella a la brasa...

Primeres impressions positives

Crec que després de pràcticament tres setmanes de doctorat ja puc com a mínim, explicar algunes coses.

Primer de tot, la gent és molt simpàtica i tenim un poti-poti lingüístic espectacular. Diguem que les llengües principals al departament són l'anglès, el suec i el xinès! Sí, el xinès! El primer dia que em van presentar a unes quantes persones del departament, si no em van presentar 10 xinesos, em quedo curta! Al·lucinant! I evidentment, entre ells parlen en xinès i la veritat, són un poc grupet a part. També hi ha uns quants d'Iran, algun del Pakistan, d'Islàndia, etc. Barreja cultural important fet força interessant i divertit alhora. El departament és molt gran ja que és el departament d'Energia i jo em trobo dintre de la divisió de Transferència de Calor i al grup de les Piles de Combustible, concretament les SOFC (un tipus de piles) així que us podeu imaginar la mà de gent que un pot trobar, cada un més torrat que un altre però de moment, tots molt bona gent.

El primer dia em vaig "acollonir" una mica perquè em veia força petita enmig de tot el personal, fins i tot entre els altres doctorands. Alguns els sentia parlar i xerraven sobre la dona, els fills, que si la baixa... i jo flipava! La majoria volten la trentena. Fins que vaig conèixer a una noia que també està fent el doctorat i es dedica també a les SOFC que resulta ser només un any més gran que jo. Així que les dues súper contentes de tenir-nos l'una a l'altra i a més, ella sap una mica de castellà. Per tant, per acabar d'arrodonir el poti-poti lingüístic, ella em parla en castellà i jo amb suec per practicar! Som un espectacle!

A part d'això, comparteixo despatx amb un xinès que està fent el post-doc. És tot un repte entendre als xinesos parlar anglès però ens anem entenent! Des de dimecres que m'he quedat sola perquè ha anat a la Xina a veure a la dona i al fill recent nascut, que si el pobre no m'ha ensenyat 10000 fotos no me n'ha ensenyat cap! Però tot molt bé excepte que els xinesos tenen una olor peculiar que tot i que obro la finestra (i segons com fa força rasca) no se n'acaba d'anar!

Però a part d'axiò, tot perfecte.

I bé, tema feina doncs aquesta setmana les coses han quedat un poc més definides (només una mica) així que començo a veure algun camí a seguir. De moment doncs llegint articles, llibres, estudiant el tema en definitiva però seguint el Swedish way of life.

Puc dir que el balanç de moment és positiu. De fet encara estic flipant que estigui on estic. I avui, com que era el darrer dia de feina, hem anat els PhD de la divisió a dinar el buffet de Pasqua a un restaurant pel personal de la uni bàsicament. Ha sigut divertit però el menjar no difereix gaire de la Julbordet!

Bona Setmana Santa i Feliç Diada de Sant Jordi a tothom!

Simplement gràcies

Encara no ho he paït i em costarà, sé que em costarà. No em surten les paraules però et vull donar les gràcies. Gràcies per malgrat els darrers anys, haver estat sempre al nostre costat, per tots els somriures, per totes les mones, per mostrar amb escreix l'esperit de sacrifici i superació, gràcies per les bicicletes i les hores en bicicleta, pels llibres i altres regals, pels consells, pels ànims, per les bromes i les conyes, per les preses de pèl, pel mar, pels infinits petards i pólvora la nit de Sant Joan, per les ganes de gresca i xerinola, etc. En definitiva, gràcies per ser una gran persona i un dels millors tiets del món. Les paraules no em flueixen, potser manquen de sentit però a vegades no és necessari dir res més. Ximo, descansa que t'ho mereixes.