Aigua
i aigua. No para de caure aigua. Portem una setmana típica de l’època de pluges
de l’Amazones, no para de ploure. El dia màxim de bogeria absoluta
climatològica va ser dilluns, sense cap dubte, però avui no quedem pas curts!
Aigua i aigua
Com
qui no vol, ja estem a la segona meitat del mes d’octubre. A vegades em fa por
l’elevada velocitat amb que transcorre el temps. Suposo que és un bon indicador
de que estic molt ocupada però tot i així, a vegades em dóna la sensació que no
dono l’abast.
La
setmana passada va ser una setmana de bojos. Deu hores de classe, problemes amb
les simulacions, altres coses de feina a fer i entrenaments. Divendres al
vespre però, vaig decidir fer una ofrena al meu cos i a la meva supervivència
setmanal i em vaig dedicar a fer “kardemummabullar”
o bollos de cardamom. A mi, personalment, m’agraden més que els de canyella,
els “kanelbullar”, però tots dos són clàssics de la pastisseria sueca. Lo bo és
que un cop fets, els pots congelar i així no tens la temptació de fotre-te’ls
tots en un cap de setmana.
Kardemummabullar per llepar-se els dits
Aquesta setmana ha sigut una mica més tranquil·la en termes generals. Bàsicament perquè només he tingut quatre hores de classe. Totes amb la titulació d’enginyers de foc ja que era la darrera setmana de classes. La setmana que ve és setmana d’estudi i la següent, setmana d’exàmens. Dijous de 10 a 12 van ser les darreres dues hores amb els meus “nens” i, sense esperar-ho, després d’acomiadar-me d’ells desitjant-los molta sort per l’examen i recordant-lis que la setmana que ve poden venir a preguntar dubtes, em van acomiadar amb aplaudiments. Sincerament, no m’ho esperava pas i no és el que acostuma a passar així que me’n vaig anar de l’aula més contenta que un gínjol! Us ho podeu imaginar. La veritat és que ha sigut un grup molt “maco” i jo m’ho he passat genial amb ells. Sembla ser que ells també amb mi. Veurem què surt quan escriguin l’avaluació de l’assignatura. A veure si llavors em tallen el cap!
Seguint
la trajectòria educativa de la setmana, divendres al matí em va tocar vigilar
el parcial de termodinàmica per als enginyers industrials. Bé, a part de
vigilar era jo la responsable. Un examen de dues hores, de 8 a 10, on es van
presentar uns 155 alumnes... Un cop tots els exàmens van estar repartits i
l’examen començat, la veritat és que vigilar-lo és bastant fàcil a Suècia.
Tothom té molt clar des del principi que està terminalment prohibit copiar així
que no hi ha gaires intents tampoc. Em vaig estar passejant una bona estona
fins que van començar a entregar la part de teoria. Després també va aparèixer
el Christoffer, el professor de l’assignatura, i entre els dos, vam acabar de
vigilar i recollir exàmens. Sincerament, estar a l’altra banda d’un examen és
una experiència totalment diferent. És difícil de descriure però tens una altra
perspectiva de les coses. Per sort, no em toca corregir a mi l’examen. Cosa
d’agrair.
Examen
La
setmana també ha estat carregada de baralles (com sempre) amb l’ordinador per
tal de que les simulacions funcionin correctament, programant funcions noves
per intentar calcular alguns paràmetres, etc. Feina i més feina.
I
sí, tot arrodonit i ben amanit amb una
bona dosi d’entrenaments. No em pregunteu d’on trec la força ni l’energia
perquè encara no ho sé. De moment visc el dia a dia perquè no dono per més!
Per sort he rebut un paquet dels de casa amb "vitamines" (o proteïnes) per fer front al ritme frenètic de la meva vida
Malgrat
la pluja, per sort, de moment no fa fred. Veurem com transcorre la setmana...
Si més no, que sigui una bona setmana per tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada