Remenat de setembre

Tinc un problema. Bé, no sé si realment és un problema o un avantatge. Suposo que depèn del punt de vista segons es miri. Vaig de bòlit. Ja sé que em direu que em repeteixo com l’all però és la santa veritat. Tinc pocs moments per estar “sense fer res” i per això, el pobre blog ja quedat una mica relegat a segon terme.

Sense adonar-me hem arribat a l’octubre. Les causes per les quals no sóc conscient són òbvies: 1. No parar i 2. Ha fet un setembre amb temperatures súper agradables i generalment, bon temps. Per tant, no ens podem queixar. Ja veurem com es presenta l’octubre.

El dia a dia de les dues darreres setmanes es pot traduir amb la següent rutina: treballar/donar classes, menjar, entrenar i dormir. Bàsicament. Evidentment, hi ha hagut activitats extres com per exemple, la reunió anual del club d’esquí que sempre és divertida i l’agradable activitat de corregir les entregues d’uns 150 alumnes d’enginyeria industrial. L’any passat ja vaig donar detalls sobre la tasca en qüestió i l’esforç que hi dedicaven els alumnes... Bé, puc dir que si fa no fa, els d’aquest curs compleixen el mateix perfil. Ara, passar-te uns 4 dies només corregint entregues de dos exercicis de termodinàmica, és de lo més avorrit que hi ha al món. El més interessant és quan els alumnes et vénen a preguntar perquè els hi has retornat (aquí si està malament, es retorna i l’alumne l’ha d’entregar fins que estigui bé. Llegiu l’entrada de l’any passat els que no ho vau fer en el seu moment i ho acabareu d’entendre) tots ofesos perquè ells tenen el resultat numèric correcte (però no el procediment). I llavors els hi has de fer entendre que el resultat numèric és el que menys interessa, que l’important és que el procediment sigui el correcte, que tot estigui raonat, que escriguin les equacions generals i especifiquin les característiques del seu sistema i no posin directament una fórmula numèrica... No entenc perquè els hi costa tant, la veritat. En fi, que van ser uns dies molt intensos entre piles de papers d’exercicis. El més interessant és que a part de totes les entregues, i les classes, una ha de seguir amb la seva feina.

Piles d'entregues per corregir

Els entrenaments estan anant molt bé. Bé, són mortals. Des de que van decidir que m’havien de pujar de nivell al club d’esquí, m’estan donant canya per totes bandes. Realment, estic començant a notar la millora tant en tècnica com en velocitat però, de moment, segueixo sent l’última del grup. Però tant me fa, algun dia segur que aconseguiré anar tota l’estona al seu ritme. El meu cos també està patint els efectes i una comença a tenir molta més força de braços així com abdominals i aquestes coses. A part, els dimarts, després de català que ara ho fem a casa meva perquè sinó una no dóna per més, alguns del club quedem a St. Hans (una mena de parc a prop de casa amb turons) on anem a córrer amb els pals i a fer sèries a part d’altres exercicis de tècnica. Molt divertit! I anar sumant. Diumenge passat vaig sortir a rodar amb la bicicleta per si de cas era el darrer cap de setmana de temperatures benèvoles per treure-la a passejar. Ja veurem què passa. Va ser una volta xula però el vent va donar pel sac una mica. Coses que passen quan vius a Skåne. EL VENT.

Sol, núvols i vent. 3 en 1, Skåne en la seva essència

I per acabar de rematar el ritme frenètic de setembre, fa dos caps de setmana, el del 19 al 21, la meva amiga Emelie i jo, el divendres a la tarda vam agafar el tren per anar a Göteborg a veure la nostra amiga Sofia que es va mudar a la segona ciutat més important de Suècia al juny. Per molts dels catalans, Göteborg és conegut mundialment com Goooooteborg gràcies al Crackòvia. 

Vam arribar a l’estació de tren sobre dos quarts de vuit del vespre on ens esperava la Sofia i, un cop les tres juntes, ens vam dirigir a un restaurant per sopar. En acabat, descobriria que Göteborg és la ciutat dels tramvies i n’agafaríem un per dirigir-nos a casa la Sofia. La pobra, no feia ni un mes que s’acabava de mudar i encara estava tot una mica pel mig però ens vam apanyar perfectament. Dissabte va fer un dia espectacular i després d’estar voltant tot el matí pel centre, per la tarda ens vam dirigir a les afores de la ciutat (amb el tramvia), a Santholmen, a berenar al solet d’unes roques, veient el mar, reposant les cames i petant la xerrada. Després vam tornar al centre a sopar i caminar una mica més per arribar a casa sobre dos quarts de deu del vespre rebentades. Diumenge ens vam llevar amb un dia bastant lletjot. Ens vam dirigir a l’estació central per deixar les bosses en una taquilla per no haver-les de carregar tot el matí i vam sortir a voltar. Va començar a caure el diluvi universal i durant dues hores ens vam haver de dedicar d’anar de botigues... Quan va parar, vam tornar a agafar el tramvia per anar al barri de Haga a passejar una estona per després dinar plegades al centre i nosaltres dues, l'Emelie i jo, agafar el tren a dos quarts de quatre per tornar a Lund.

Curiós cartell als tramvies de Göteborg...

Un dels canals principals /port 

Götakanal

Santholmen

Un selfie on totes surten bé menys jo a Santholmen 

Fantàstiques vistes

Centre de Göteborg

Tramvies i tramvies

Després de la pluja

Per Haga

Alguns carrers de Haga recorden una mica el centre de Lund, però "a lo gran"

Haga

Classe de ioga al mig d'un centre comercial al centre de Göteborg. Coses que passen

Va estar molt bé perquè va ser un cap de setmana diferent, sense entrenaments però que vam caminar, només noies, i Göteborg que és una ciutat molt bonica. L’únic a dir és que tot i Göteborg és una ciutat que val molt la pena i no és excessivament gran, sóc cada vegada més de Lund i Skåne i menys de ciutat... per si quedava algun dubte...

Em falten bastantes fotografies de Göteborg però encara no me les han passat. Així que estiguin a la meva disposició, les afegiré.

De tot el que està passant per terres catalanes, de moment mantindré la boca tancada. Algun dia potser explotaré.