Diguem que en el món de l’esport hi ha dos tipus de mascles: els
mascles alfa i els mascles beta. A aquesta conclusió he arribat després de
força anys d’observació i d’experimentar-ho en pròpia pell però la teoria s’ha
fet més evident en els darrers anys on els esports de resistència estan
guanyant protagonisme. El que escriuré no és gens nou, com a mínim per les
noies que estem ficades en el món de l’esport de manera força habitual (i ho
sento, sense intenció d’ofendre a ningú però no les que van a ioga o a classes
de gimnàs a moure’s un poc).
Fins fa no masses anys, l’esport era prohibit per a les dones. Això no
és cap novetat com tampoc que el nombre de dones que practica esport envers els
homes, és molt inferior. Per això no fa falta cap estadística. També és cert
que, excepte en gimnàstica rítmica i natació sincronitzada, el nombre de dones
disminueix amb l’esforç i la dedicació que requereix. Hi ha molts factors que
podrien explicar aquestes diferències però no aniré per aquí.
Com a noia de cul inquiet, que ha fet esport durant tota la seva vida i
que es va posant reptes, ha anat acumulant hores i hores d’entrenaments sobre
les seves cames, espatlles, braços i músculs del seu cos, acompanyada,
majoritàriament, sinó exclusivament, per homes. A mi mai m’ha suposat cap
problema d’entrenar amb els de sexe contrari, al revés, sempre acostuma a ser
un estímul per exprimir-te més i donar més de tu mateixa. Mai m’ha suposat cap
problema per diversos motius: els fills dels amics dels meus pares eren nens,
entrenant sempre he anat a parar (quasi sempre) a grups amb nois i per
acabar-ho d’arrodonir, sóc enginyera, una professió on el percentatge de noies
tampoc destaca gaire. Però el motiu més important és que sé quines són les meves
limitacions. És evident que les dones no som com els homes. Jo no aixecaré unes
peses de 100kg però en canvi, sóc molt més elàstica que ells. Hi ha diferències
biològiques que per molt que algunes feministes o altres s’entossudeixin a
defensar que els homes i les dones som iguals, no és cert. Acceptant les teves
limitacions biològiques, pots entrenar sense problemes amb ells. Bé, depenent
de si el mascle és alfa, o beta, però en tot cas, el problema el tindran ells.
En esports de resistència, per exemple: córrer i nedar distàncies
considerables, esquí de fons, etc., la diferència entre sexes és menor, això
s’ha evidenciat en per exemple, curses de muntanya de 100km on 3 noies han
acabat dintre de les 10 primeres posicions. Independentment de la distància i l’esport,
tornem als tipus de mascles.
Jo definiria com a mascle beta, aquell home que ha entrenat amb la seva
germana o la seva parella o alguna persona del sexe femení i que, per tant,
coneix aquella persona i accepta les seves condicions físiques i sap, que en
segons quins moments, esports o situacions determinades, la dona pot ser millor
que ell i que no passa res. Al revés, ho valora i per exemple, nedant es posarà
als peus d’ella o quan ella ho
necessiti, tirarà d’ella i l’animarà. Per altra banda, tenim els mascles alfa.
Els mascles alfa són els “machitos”. Aquells que no estan acostumats a sortir
amb dones i necessiten mostrar la seva masculinitat i superioritat per tots els
porus de la pell. Cosa, que a nosaltres, ens fa pixar de riure, del ridícul que
fan. La meva definició de mascles alfa i beta és més ajustada en esports de resistència
però és extrapolable a altres esports.
Exemples que poden aclarir els conceptes mascle alfa i beta:
Darrerament estic entrenant molt esquí de fons. Bé, de moment seguim
amb els esquís de rodes ja que la neu pràcticament ni l’hem olorat. Entreno en
un club on, la majoria, tot són homes i a més, jo la més jove. Habitualment, el
grup amb el que jo surto, acostuma a no variar gaire de personal i ja em
coneixen però de tant en tant sempre ve algun nou a treure el cap. Ahir mateix,
un parell de nois i un senyor que apareix de tant en tant van fer acte de
presència. Els homes són uns picats, això ja ho sé i per tant, sent conscient
de que m’esperen uns 20 i pico quilòmetres, passo de començar cremant tots els
cartutxos. Per tant, vaig a un ritme constant però al meu ritme. Arriba el
primer punt de reunió, glop d’aigua i seguim. Pujada guapa on els peto a tots
tres perquè no tenen tècnica i seguim. Jo vaig al meu ritme. Ells no accepten
que jo els passi i per tant, em passen accelerant. Em fa certa ràbia veure’ls
que em passen amb la merda de tècnica que tenen i penso, ja podia tenir la
força que tenen els tios i amb la meva tècnica, me’ls pixo sencers! Però jo
segueixo al meu ritme i penso, ja petaran, és el seu problema. I anem passant
quilòmetres i als darrers dos quilòmetres i mig, obro gas. Em conec el recorregut
de memòria, els deixo enrere a la pujada i segueixo a tot gas fins al final.
Arribem al pàrquing i arriben els tres darrere meu morts. Jo feliç.
També en podria explicar un munt d’històries de piscina. Homes que es
posen als carrils del costat i quan veuen una noia que els passa, es tornen
posseïts i comencen a accelerar com a bojos i no aguanten ni dues piscines sinó
te’ls trobes morts abans. Mentrestant, tu segueixes sumant metres...
Per tant, els mascles alfa, a part de ser els “machitos” també són aquells
que normalment porten menys temps dedicat a l’esport i que en general, tenen
menys tècnica. Els beta, són molt més compressius i a més d’esperar-te, saben
quan et poden esprémer i com motivar-te per millorar.
Exemples de mascles beta. Baixo a entrenar a Barcelona amb els de
triatló i em posen a tirar a mi a la piscina. Jo sé que quan sortim a córrer no
puc seguir el seu ritme i, o quedem en un lloc concret, o a vegades, el meu
germà per exemple, accepta a anar a un ritme més baix i tirar de mi. Per tant,
els mascles beta accepten que una dona els pot avançar i que poden aprendre
d’ella alhora que ajudar-la.
Els alfa, en canvi, són uns idiotes.
Entrenar amb els betes és el millor. Amb els alfa, un rotllo perquè no
t’aporten res i van de sobrats, però és necessari ser intel·ligent i no
seguir-lis el joc. Així com els homes són molt més cremats i impulsius,
nosaltres ens ho mirem des d’uns metres més enrere i anem fent, observant la
jugada i quan podem, pam! S’ha de ser conscient de les limitacions de cadascun i
ser conscient que tots podem aprendre de tots. A vegades no entrenaràs al màxim
però llavors pots aprofitar per millorar la tècnica o bé marqueu punts de reagrupament
per retrobar-vos per exemple. Es tracta de buscar l’equilibri dintre del grup d’entrenament...
malgrat que alguns mascles alfa siguin incapaços d’entendre-ho…
Ara, també va bé entrenar sola de tant en tant eh! O amb altres noies si és possible…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada