Blanc i gris

La neu s’està fonent. El mantell blanc que cobria els carrers i els camps s’està esvaint de forma exponencial mentre plou. Una boira densa i pluja ens envolta i no fa fred. Hem passat de menys dotze/quinze graus a rondar els més/menys dos. No fa fred i tot és gris.

Tot és gris i tèrbol. L’any s’acaba, segons els Maies, aquest divendres desapareixerem tots plegats d’aquest planeta ja que es van quedar sense lloc per seguir apuntant. Potser és una bona opció. La neu s’ha fos. Encara vaig tenir sort i dissabte vam poder treure els esquís per entrenar. Un bon entrenament,  amb ritme i bon ambient. Tot i que sota una incipient pluja. Ahir ja va ser impossible. Quasi que m’hauria d’haver posar el banyador per sortir al carrer! Com a mínim, la suada, el fred i l’aigua van servir per matar uns inicis de refredat. Ja se sap, o mates el refredat, o et mata ell a tu. Aquesta vegada vaig tenir sort.

La neu s’ha fos. De la lluminositat de l’aigua solidificada, hem passat a la grisor i foscor amb un xop-xop per tot arreu que sembla que estiguem en una sauna però en versió freda. La grisor s’incrementa quan les notícies que reps no són gaire positives però de res serveix lamentar-se. En aquesta vida estem per lluitar. Per mirar cap endavant i anar superant entrebancs, un darrere un altre. La vida és així. Alguns tindran més o menys entrebancs en el seu camí però tots els haurem de superar. I per una part, aquesta grisor externa i interna fa que inevitablement, ara mateix no pugui deixar de pensar que m’agradaria estar en un altre lloc, igual que fa un any i un poc més vaig estar a la presentació d’un llibre. No sé què hagués passat en aquest cas, potser m’hagués endut una decepció personal, així que em quedaré amb l’agradable record d’aquella ocasió. En com van canviar certes coses de la meva vida. En un descobriment. M’agradaria pensar que estic totalment equivocada però el buit em respon que possiblement no. Sentimentalment dolguda per la manca d’informació però desitjant el bo i millor. Però el camí segueix, de moment com a mínim fins divendres. I com que el camí segueix, tots seguirem lluitant.

Tots hem de seguir lluitant, ajudant-nos els uns als altres, deixant-nos ajudar per aquells qui realment ens estimen. Compartint sensacions i emocions. I per molts pals que ens caiguin (físics i metafòrics), per molts entrebancs que sorgeixin, per molt mal que ens facin, seguirem endavant.

Hi ha setmanes i setmanes. Unes les veus més blanques i d’altres, ben grises. Sense dubte que aquesta darrera i l’inici d’aquesta és de les darreres. Però en breus, espero, passarà a ser de les blanques.

Per Nadal, cada ovella al seu corral i cada cabra... a la seva muntanya! (Afegit personal meu). Bona nit a tothom!