diumenge, 5 de setembre del 2010

We should get you...

Els dies van passant i com aquell qui no vol, ja fa més d'una setmana que volto per aquí dalt. I evidentment, les vacances es van acomiadar per donar pas a una nova experiència en la meva vida: el projecte fi de carrera (pfc).
El dimecres dia 1 de Setembre a les 9 del matí em trobava a la recepció de l'empresa on desenvoluparé el pfc per tal de registrar-me i que el meu tutor, en Henrik, em vingués a buscar ja que aquí, tant a la universitat com en les empreses, la majoria d'accessos estan regulats per targetes així que fins que no tens targeta, depens de tothom per poder anar amunt i avall. Doncs bé, puntual com tendeixo a ser, vaig esperar a que el tutor em vingués a cercar per començar a comunicar-nos :
- Good morning Maria! Nice to have you here! I know you just arrived from home a few days ago, everything fine? Today will be like an introduction day, a bit disordered but we will try to manage everything.

Després de mantenir una distesa conversa vam arribar al nostre departament i em va ensenyar el meu despatx. Sí senyor, tal i com ho llegiu, tinc un despatx per mi soleta i esperant que em portin un ordinador nou de trinca. De moment m'han deixat un ordinador però no es pot connectar a la xarxa així que el tema internet de moment, esperem que per poc, el tinc fotut. Després de mostrar-me el que seran les meves possessions, tocava el torn de les presentacions.

- Maria, I am going to present you to all the people in the department. In our group we are half Chemical engineers and half mechanical engineers but the others in the department are mehcanical.
I dit i fet, vam iniciar el ritual de les presentacions de les quals no em vaig quedar amb pràctiament cap nom però sorpresa de saber que esperaven a una noia from Spain de les quals van haver-hi preguntes com:
-Varifran Spanien kommer du? (D'on d'Espanya véns?), Talar du Svenska (Parles suec), har du varit i Sverige? etc. Un munt de preguntes que en alguns moments el meu tutor em va donar un cop de mà. I bé, després de les presentacions va arribar el torn de donar-me alguns articles i informació perquè comencés anant a donar-li una ullada per tenir alguna idea sobre el tema en qüestió. A totes aquestes que em comenta l'horari de l'empresa:
- Vi har fika på klockan 9:30 och 14.30 och vi har lunch på klockan 11:20!!! En aquest moment em vaig quedar flipant. M'estava dient que a les 11:20 anaven tots els de l'equip a dinar i clar, que si volia anar-hi més tard que hi podia anar però diguem que no seria el més correcte i total, millor menjar amb ells que sola. El cas, després de fer un poc de feina introductòria, va tocar anar a dinar. Creieu-me que de gana no en tenia pas però clar, vaig dinar igualment. L'empresa em dóna uns cupons per anar al restaurant que hi ha allà. Hi ha uns quatre plats diferents per triar cada dia que estan inclosos i dos que si els vols has de pagar a part. A part, tens un platet per posar-t'hi amanida, tot el pa i la mantega que vulguis i per beure: des d'aigua, aigua amb sabors, llet a cervesa fluixa que en diuen aquí. De moment no està malament i total, si és gratis doncs s'haurà d'aprofitar... En algun lloc ha de sortir la vena catalana.

En acabat de dinar tocava anar de ruta per les instal·lacions. Com que havíem d'entrar al workshop (la fàbrica en sí) vam haver d'anar a buscar unes sabates per mi per motius de seguretat. Així que ara tinc unes supersabates de sola aïllant per passejar-me pel workshop i pel laboratori que és on jo hauré de fer proves. No us penseu un laboratori de provetes perquè no, bàsicament és com una fàbrica però en petit. A part de visitar aquests dos recintes, vam anar a veure el poliesportiu on juguen partidets de bàdminton i altres esports a part d'un petit gimnàs. La veritat trobo que cuiden molt al treballador o si més no, no estic acostumada a sentir que els treballadors tenen aquests tractes però suposo que és una de les diferències més que ens separen.

I bé, de la ruta al fika, del fika a un petit curs introductori del programa que hauré d'utilitzar per programar i poca cosa més la veritat. Un primer dia ple d'informació de la que encara haig d'anar païnt. Els dos dies següents, dijous i divendres, es van caracteritzar per més presentacions, contractes de confidencialitat, jugar a programar i investigar com va el programa, llegir alguns articles, començar a deduir equacions, intentar entendre el suec i parlar algo, partidet de bàdminton de dobles "patxanga" el divendres a la tarda, etc. Així que de moment estic contenta tot i que de moment no sé gaire bé què haig de fer però bé, temps al temps.Així que han sigut els dies de We should get you the card, a pair of shoes, the key, etc.

Per lo demés, podríem dir que un cap de setmana esportiu-festiu-neteja divertit però això ja són històries per un altre dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada