Snus

No sé si molts de vosaltres coneixeu l’snus però sincerament, per a mi era un complet desconegut fins que no vaig arribar a aquest país i em vaig començar a fixar en els hàbits de la gent.

Molts sabeu que odio el tabac, el fum del tabac, la pudor que fa la roba impregnada de tabac i totes les formes possibles que puguin fer referència a aquesta droga. Personalment, la llei antitabac va suposar una alegria per al meu fi olfacte però malgrat que hi ha gent que hi està en contra i tota la polèmica associada, és cert que a Espanya cada cop hi ha menys gent que fuma (per sort) però realment, no he gaudit de la vida sense tabac com ho puc fer aquí a Suècia. A què em refereixo?

Doncs la cosa va anar més o menys de la següent manera. El primer dia que vam sortir per Lund vam anar a una nation (diga-li discoteca per estudiants en termes casolans) i abans d’anar a dormir, mentre em posava el pijama, olorava la roba i el meu cabell sorpresa perquè no feia ni gota d’olor a tabac. Fet impensable a casa nostra on si surts, vagis a segons quins bars o discoteques, acabes fent una pudor insuportable de la qual, la única solució quan arribes a casa, és posar la roba a la rentadora perquè ni ventilant-la elimines la pudor que impregna el tabac en el teixit i una bona dutxa. No us penseu que no em vaig adonar fins que vaig arribar a casa que al lloc ningú fumava sinó que ja portava dies que veia que no es podia fumar enlloc excepte al carrer. I és ben cert, a tots els contractes de les cases, queda ben clar que està prohibit fumar a dins, als bars, restaurants i a les discoteques també així que en aquest sentit, el meu nas està encantat de respirar en aquest país. Ara, quan tornes cap a casa i surts amb la gent, crec que l’odi al tabac és encara superior al que hi tenia abans.

Ara us pensareu que com que només es permet fumar al carrer i en algun lloc limitat més (sincerament no ho sé, fins i tot en algunes marquesines dels autobusos està prohibit), aquí la gent no fuma. Fals, la gent fuma. Potser no hi ha tants fumadors com a Espanya, no ho sé, no he mirat estadístiques, però si que he vist fumadors. Sempre els veus al carrer, enganxats al vici patint, sobretot a l’hivern, els efectes de les baixes temperatures i la necessitat de la dosi de la nicotina. Però no tot s’acaba en el tabac convencional, el que nosaltres coneixem embolicat en una cigarreta i que es fuma.

Doncs en les meves exploracions de la fauna sueca, em cridava l’atenció que la majoria d’homes /nois se’ls hi marcava una circumferència, com si d’una capsa de pastilles Juanola es tractés, a la butxaca del cul dels pantalons. No us penseu ara que vaig mirant el cul de tot déu però es que es nota força. La meva curiositat anava en augment fins que un dia vaig decidir preguntar-li a una amiga sueca de classe què duien els nois a la butxaca. I la resposta va ser: det är snus! (És snus!) òbviament, em vaig quedar igual fins que vaig aconseguir enxampar a un subjecte fent ús de l´snus. L´snus són com unes bossetes de tabac (diria) que es col·loquen a la geniva i que amb la saliva, van deixant anar la nicotina. Cada bosseta dura unes quantes hores i no és gaire gran ja que si no ho saps, no te n’adones que duen snus excepte si fan moviments estranys amb la mandíbula que llavors és evident que alguna cosa s’està movent per allà. Existeixen de diversos sabors i fins i tot, n’he vist en pla versió femenina. La presentació és sempre en una capseta circular on té un compartiment separat per posar els que ja s’han consumit. Així que mira, aquesta forma d’incorporar nicotina al cos m’agrada perquè no m’emprenya. Ara, quan es treuen la bosseta no és gaire agradable però està clar que prefereixo això a estar immersa en una nebulosa pudenta i fastigosa de nicotina i altres components.