Darrerament, si
m'haguessin de posar nota en el tema de les actualitzacions "bloguíferes”,
obtindria un suspens com una casa de pagès sense possibilitat de reclamació.
Així que en primer lloc demano disculpes als meus fidels lectors per la manca
de material i espero, si més no, poder-ho compensar una mica en els pròxims
mesos.
Fins abans de
Setmana Santa, la vida per terres sueques ha transcendit sense cap incident
així que la meva vena literària ha estat una mica apagada per la manca
d’inspiració. Pretenia escriure abans sobre la intensa Setmana Santa però des
de que vaig tornar a Lund el 24 d’Abril,
que he estat i segueixo sota els efectes d’una al·lèrgia que m’està deixant
molt feta pols. De totes maneres, aprofito que és diumenge per la tarda, un moment un poc de
tranquil·litat per intentar plasmar en paraules el que va ser la Setmana Santa
d’aquest any.
Tot va començar al
novembre, o potser desembre, quan en un dels nostres sopars o dinars, les meves
amigues sueques Emelie i Sofia van deixar que volien venir a Barcelona. Després
del Nadal vam començar a mirar calendaris i com que som noies molt ocupades,
sobretot dues de nosaltres tres actualment, l’única possibilitat era que
vinguessin per Setmana Santa. Jo preferia que vinguessin a l’estiu ja que no
sona tant estressant ja que per Setmana Santa és només una setmana però els
calendaris no ho permetien. Així que va quedar marcat que baixàvem el dimecres
16 d’Abril. Tot i que dilluns de Pasqua marcava el final de les nostres
vacances, en veure que Sant Jordi queia dos dies més tard els hi vaig dir que
si encara tenien dies lliures, que ens havíem de quedar fins el dia 23 ja que
era un dia molt especial que havien de viure-ho en primera persona. I dit i
fet, dia de tornada, 24 d’abril.
Del 16 al 24 d’abril
van ser dies intensos, sense parar, de barreges lingüístiques constants, de
portar dues persones enganxades quasi tot el dia però on la convivència va anar
molt bé. Jo tenia por perquè mai havíem passat dos dies sencers juntes però no,
no va haver-hi cap crisi de grup. Jo crec que els hi va agradar molt i s’ho van
passar molt bé. Van al·lucinar amb moltes coses com per exemple: els mercats,
la quantitat de gent al carrer, el dia de Sant Jordi, els tres plats per
menjar, la Sagrada Família, Barcelona, els Pirineus... tot plegat!
L’agenda amb
algunes imatges va ser la següent:
Dimecres 16:
sortir a estirar les cames baixant per Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya
i pujar per la Rambla de Catalunya. Descobrir que la Pedrera està tapada per un envà però vam
veure la casa Batlló per fora. Primer tast de Barcelona.
Dijous 17: Vam
començar des de Plaça Catalunya i vam anar baixant totes les Rambles fins al
passeig de Borbó parant al mercat de la Boqueria (es van quedar amb els ulls a
quadres), Plaça Reial, la façana del Palau Güell i fins a l’estàtua de Colom.
Després d’arribar a Capitania General, vam decidir deixar el Maremagnum per a
una altra ocasió i vam anar per tot el passeig fins als barris del Born i la
Ribera. Després de deixar-les bocabadades amb Santa Maria del Mar, vam anar a
treure el cap al Centre Cultural del Born i després vam anar a dinar de
“pintxos”. Els “pintxos” van ser un dels grans descobriments gastronòmics que
van experimentar. Després de dinar i descansar una mica, vam enfilar cap a la
Catedral (que per cert, et fan pagar 6€ sense cap tipus de descompte i no es
pot entrar pel claustre directament) passant abans per el mercat de Santa
Caterina. La veritat és que feia segles que no hi entrava i una de les coses
que em va sorprendre més va ser la gran quantitat de llocs repartits per la
catedral on l’Església demana almoina. De la Catedral vam anar a la plaça Sant
Jaume per veure l’Ajuntament i la Generalitat i d’allà, vam anar cap a la plaça
del Pi on vam fer parada obligatòria al carrer Petritxol per berenar a la
Pallaresa una xocolata! Anys feia que no en menjava una! D’allà vam tirar cap
al Palau de la Música (per fora perquè ja estava tancat) i abans de pujar a
casa, vam fer parada al Corte Inglés perquè veiessin què és. Crec que les vaig
deixar bastant fetes caldo.
Divendres 18: pel
matí vam agafar el metro fins al Parc Güell. Jo no recordava la darrera vegada
que hi havia estat, possiblement quan els meus cosins de Castelló pujaven de
visita (fa moltíssims anys), però va haver-hi un parell de coses que em van
sorprendre. En primer lloc, s’ha de pagar 8 € per entrar al recinte
“monumental”. Com que era dia festiu i allò estava ple a vessar de guiris, no
podíem entrar fins a dos quarts de dues i per tant, ho vam haver de deixar
córrer. Si més no, vam caminar per tot el parc i vam poder veure vistes de les
cases així com de la sargantana i l’escala. Tampoc va ser un gran trauma. La
segona cosa era el nombre de paradistes il·legals que hi havia per tot el parc.
Graciós també que el cotxe dels mossos ja anava a poc a poc perquè els altres
ho sabessin i veies com anava corrent la veu i anaven recollint els llençols,
dissimulant per després tornar-los a estendre... Del Parc Güell vam anar
baixant per Gràcia. Gràcia en Divendres Sant no és Gràcia. O diguem que és
Gràcia molt relaxada. Vam anar baixant per Gran de Gràcia, Torrent de l’Olla,
plaça cap aquí, plaça cap allà i fins a casa. Vam dinar i a un quart de quatre
estàvem pujades al tren direcció La Tour de Querol. Sobre les 6 i poc arribàvem
a Alp on els meus pares ja ens esperàvem. La tarda del divendres va transcórrer
amb un reconeixement dels grans territoris de Riu i visita als pomers.
Dissabte 19: Vam
anar tots : Helena, Mireia, Marga, Josep, Miquel, Neus, Sueques i jo a la Seu .
Al mercat però vam anar un pèl tard i no hi havia coca de xocolata a la Cadí...
Però les sueques van al·lucinar amb el mercat. Tota la gran quantitat de
fruites i verdures, els preus, la gent... i a sobre feia bon temps. Vam veure
un munt de Mones, vam baixar al parc olímpic del Segre i vam visitar la
catedral. De tornada cap a casa, vam parar a visitar la fàbrica de llanes
d’Arsèguel. Una fàbrica que sense la mestressa,
no seria el que realment és. On a part de veure tot el procés de
fabricació de la llana, vam aprendre un munt de coses noves de les quals mai
oblidarem: ella té molts “ordenadors” amb “pogrames” i que “Tot està inventat,
només ho millorem”. Estem esperant amb ànsies que torni El Foraster ja que tot
indica que la nostra amiga hi farà una aparició. Estelar o no ja es veurà. La
rematada del dissabte va ser la calçotada a Cal Cantí. Crec que va ser una
altra de les grans al·lucinacions gastronòmiques que van experimentar. Després
de tot el tiberi, vam anar a fer ruta per la nova bassa en construcció, dels
pomers de Nèfol, de l’església de Talló i poca cosa més diria.
Diumenge 20: el
dia es va llevar bastant lletjot i vam anar amb el Miquel de ruta turística amb
cotxe per la Cerdanya Nord. Vam anar cap a Bourg Madame, Nahúja, Santa
Leocàdia, al pàrquing del Puigmal, Saillagouse, Font Romeu, Llívia i cap a casa
a dinar. Per la tarda, amb la Neus, vam anar a voltar per Puigcerdà: l’ascensor
nou, el llac, les cases dels “pobres”, etc.
Dilluns 21: Pel
matí vam pujar fins al mirador del ras al Cadí i vam baixar per Cortals per
anar a veure els padrins a Bellver. Vam dinar a casa i per la tarda, vam anar
amb la Neus a Talló a veure els ballets. El temps no va acompanyar gaire però
va ser entretingut. Si més no, la ratafia i la coca anaven voltant. I després
dels ballets, vam carregar tots els trastos i vam fer via cap a la ciutat una
altra vegada.
Dimarts 22: Matí
de barri. Mercat del Ninot, quatre coses pel barri i vam anar al Palau Robert a
veure la exposició sobre la Roser Capdevila. Resulta que l’Emelie sí que la
conexia ja que les Tres Bessones havien arribat a Suècia també però ella no
tenia ni idea que era catalana l’autora. Així que vam veure tota l’exposició de
cap a peus. A mi em va encantar, va ser com tornar quan era petita amb les Tres
Bessones, la Girafa Palmira, la Bruixa Avorrida... i lo millor era que tot estava també en anglès
així que no vaig haver de morir traduint! Vam dinar i a les tres estàvem a la
Sagrada Família ja que havíem tret les entrades per internet. Molt recomanable.
Era la primera
vegada que entrava a la Sagrada Família, és car, però és una passada. Deixo
imatges perquè costa descriure en paraules. A més, vam pujar a una de les
torres i obtens força bona vista de Barcelona, diferent que des del sostre de
la catedral però molt divertit tot plegat. Tot i que estava ple de gent, no
dóna sensació de falta d’aire, allò és molt gran. En sortir de la Sagrada
Família, els hi vaig donar la tarda lliure ja que jo havia de passar per cal
metge a la revisió del genoll.
Després de sopar,
les vaig portar de ruta turística noctura per Montjuïch i el port.
Dimecres 23: Sant
Jordi. A primera hora vam anar a buscar un parell de coses per emportar i
després ens vam dirigir cap a Rambla Catalunya. Allà vam entrar en metamorfosi
amb la marea humana (vaig al·lucinar amb la gran quantitat de gent que hi havia
pel matí) durant un parell d’horetes fins que les pobres estaven un poc
saturades. Vam dinar a prop de casa i després vam tenir un període de descans.
Cap allà les cinc vam anar a acomiadar-nos de les bessones, vam tornar cap a
Rambla Catalunya perquè jo havia de donar una cosa a una persona (feia de
missatgera) i vam acabar passant pel Brina a fer una orxata. Del Brina cap a
casa per començar a fer maletes i el gran paquet: la bici de carretera! Vaig
aprofitar que tenia companyia per portar-me-la.
Dijous 24: Dia de
tornada. Matinada del 25: inici de l’al·lèrgia.
Evidentment que hi
ha hagut milers d’anècdotes però després de tants dies, explicar tot
detalladament seria un infern. Malgrat no haver parat ni un moment ni haver
tingut temps per veure a gent, crec que hem pogut fer moltes coses i elles s’ho
van passar molt bé. A casa també van caure bé i la comunicació va ser molt
fluïda, sobretot amb les grans dots comunicatives de la meva súper mare que
feien que ens pixéssim tots de riure!
