dijous, 18 de novembre del 2010

Quan al voltant de quarts de cinc és fosc


Hi ha coses en la vida que són si més no, relativament imprescindibles per a l'ésser humà. Una d'aquestes coses, segons el meu punt de vista i la majoria dels que estem acostumats a les latituds del nostre país, és la llum solar.

És ben cert, o com a mínim jo ho corroboro, que la llum solar afecta de manera considerable el caràcter de la gent. Potser no tothom estarà d'acord amb mi però és ben cert que mai plou a gust de tothom. Bé, crec que és necessari fer un matís. No és que la llum solar afecti al caràcter sinó la manca de llum solar és la que realment marca l'humor de les persones. Potser al nostre país aquest efecte no és tan notable, o si més no, jo mai havia percebut l'efecte. Cert que quan arriba l'hivern i toca el temut canvi horari, la gent es queixa que els dies més curts de l'any a quarts de sis és fosc però res més.

Ara bé, si ens desplacem uns quants milers de quilòmetres més amunt, posem pel cas aquí a Lund, l'efecte és considerable. No em puc descriure a mi mateixa com una etòloga especialista de la societat sueca però després d'un any i uns mesos he pogut estudiar aquest fenomen. No és un estudi científic, així que no em pregunteu per dades i cap tractament estadístic, es tracta d'un estudi visual i de convivència amb la societat sueca. Al gra, com m'imagino que ja sabeu, degut a la latitud en què es troba Suècia, durant l'hivern, les hores de llum són inferiors a les nostres i a l'estiu, superiors. (No em penso posar a explicar el fenomen de translació ni el de rotació que els dono per sabuts). Partint del fet que a l'hivern hi ha menys hores de llum més si li sumem l'efecte del canvi horari, ens trobem que a meitats de Novembre, es fa fosc entre un quart i dos de cinc. Us ho creieu o no, és verídic i el que és verídic és que afecta. Sortir de la universitat, l'empresa o d'on sigui a les 4 i pico i que sigui fosc afecta perquè significa que la tarda és eterna. A mi m'afecta però als suecs també. Els primers dies després del canvi horari, et pots sentir més cansat que de costum però es tracta de mantenir la tarda ocupada per tal que no se't faci eterna. Ara, jo pensava que els suecs això ho tenien més que superat però no és cert. Hi ha molts suecs que els hi afecta molt la manca de llum. Molts es deprimeixen i haig de dir, que els hi canvia el caràcter. Sí, els hi canvia el caràcter perquè quan arriba la primavera i comença a fer bon temps, es tornen tots més amables i simpàtics. També haig de dir que ho entenc. En ple hivern, a les 4 i poc fosc i amb un fred que pela, m'imagino que no estàs com per tirar coets!

Així que l'única cosa que puc dir és que per tal de lluitar contra la manca de llum i les tardes eternes, és fer esport. Si ets capaç d'aguantar les agradables temperatures hivernals, potser inclús pots anar a córrer però sinó, la piscina i els poliesportius són una bona opció. I qui no li agradi l'esport, simplement que tingui una ocupació per tal de no donar-li masses voltes al cap. Ara no us penseu que és tan negre que una ja ha sobreviscut una temporada i està en la segona ja.

dimarts, 9 de novembre del 2010

També exercito les neurones

Perquè avui han decidit que ens hem de quedar sense Internet a la residencia? Jo pensava que això en aquest país no passava però sí. Passa. I us puc ben assegurar que quan estàs fora de casa, Internet es converteix en una eina imprescindible. Potser hi ha alguna persona que ho pugui interpretar com una addicció però jo ho consideraria com el medi indispensable per a relacionar-te amb els teus. Així que com podreu suposar, aquest text l’he pogut penjar quan he pogut disposar d’algun tipus de connexió ja que en aquests moments en que l’estic escrivint m’estic estirant dels cabells.

Doncs bé, no sé si això de complir anys m’ha afectat o no, o si més no, gràcies als consells d’una persona, crec que va sent hora que expliqui què estic fent aquest any en aquest país perquè darrerament sembla que només em dediqui a cuinar i a voltar i no és pas així. Com vaig comentar en alguna entrada de principis de Setembre, aquest quadrimestre/curs (ja veurem quina és la data final) estic fent el projecte fi de carrera, altrament conegut com a PFC. Doncs bé, el meu PFC o master thesis en anglès, l’estic desenvolupant en una empresa multinacional sueca anomenada Alfa Laval. Si poseu al Google el nom, anireu a parar a la pàgina principal de l’empresa i podreu xafardejar una mica. Bàsicament és una empresa que es dedica als bescanviadors de calor (heat exchangers), mètodes de separació (especialment membranes) i bombes i vàlvules (control de fluids). Ja sé que a molts de vosaltres us sonarà a xinès però és el que hi ha! L’empresa és força gran i té diverses seus arreu del món i ven diferents productes tant destinats a l’alimentació, a l’empresa farmacèutica, a la naval, etc. A Espanya, tot i que hi ha gent que quan li dius el nom fa cara rara de desconeixement, altres l’associen ràpidament a la maquinària ramadera, les munyidores automàtiques. Crec que ja he fet prou propaganda però si en voleu saber més, si disposeu de connexió a Internet, podeu informar-vos-en.

Evidentment, el meu projecte està relacionat amb algun dels conceptes esmentats anteriorment. Intentaré explicar-ho de la manera més fàcil possible i respectant el contracte de confidencialitat, no sigui el cas que em quedi calba abans d’hora! Bé, el meu objectiu és treure una correlació d’un bescanviador tubular concèntric tal que descrigui el seu comportament. Us heu quedat igual no? Comencem pels fonaments. Un bescanviador de calor és un dispositiu que funciona amb dos fluids, un calent i un de fred. Si es posen aquests dos fluids en contacte (no cal barrejar-los però sí per exemple separats per algun tipus de mitjà que no sigui aïllant: canonada, làmina, etc), el fluid calent cedirà calor al fred de tal manera que el calent es refredarà i el fred s’escalfarà. Teòricament, aquesta situació té lloc fins que els dos fluids assoleixen la mateixa temperatura però és una situació ideal en que es triga infinit en assolir-la. Segon concepte: tubular concèntric. Això vol dir que té forma de tub i que n’hi ha més d’un. De fet, us heu d’imaginar quatre tubs un dintre de l’altre en el qual per dins de cada un, van circulant els fluids. Tercer concepte: correlació. Una correlació és en termes molt senzills, una fórmula. Conclusió : haig d’obtenir una fórmula /equació que m’expliqui què passa en aquest aparell. És a dir, si entra un producte a 50ºC i un líquid a 15ºC, doncs a quines temperatures sortiran. Més o menys. El problema és que així pot semblar molt senzill però ja us puc assegurar que no ho és. Per obtenir una correlació, a part de trencar-me les banyes amb fórmules i conceptes, haig d’elaborar un programa, és a dir, haig de programar i és una de les coses a les que hi estic, actualment, dedicant més temps. Haig d’escriure un programa que posant-li unes dades, em simuli què passa allà dins del bescanviador. A part de la dificultat que això pugui comportar, se li ha d’afegir la geometria de la unitat ja que no és tan senzilla com pot semblar i per últim, que aquest aparell serveix per escalfar/refredar purés. Els purés són fluids no-Newtonians. Ara sí que no us explicaré que són els fluids Newtonians (aigua) o no-Newtonians però només dir que aquest fet fa que es compliqui més la cosa. I com sabré jo que els meus invents/càlculs/ cabòries són correctes? Doncs fent proves en una unitat existent i contrastant resultats.

No sé si us haureu quedat amb alguna cosa però jo ho he intentat. A termes pràctics, disposo d’un despatx personal, em donen de dinar gratuïtament (haig de dir que el menjar no està gens malament) i la gent del departament on jo em trobo (thermal design) em tracten molt bé i tinc un horari de 8 a 16:30 aproximadament. Aquí a Suècia no existeix un horari de rellotge estricte a seguir, almenys en aquesta empresa no i pel que he vist o sentit, en d’altres tampoc. Els del departament pràcticament xerren en suec tot el dia i haig de fer mans i mànigues per poder entendre coses però vaig subsistint. El que porto pitjor és que em fan anar a dinar a les 11:20 però suposo que no em queixar. Molta feina, moments difícils, ofuscació però interessant, repte personal i altres coses que gràcies als ànims de la família i amics fa que es porti millor.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Ni panellets ni castanyes


Mentre la majoria de vosaltres us esteu posant morats de panellets, castanyes i moniatos i sense la preocupació de que demà sigui dia laboral, aquí servidora s'ha hagut de conformar amb un meravellós plat d'espinacs a la crema i conscienciar-se que una nova setmana comença. Què dura és la vida!

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Odense, la ciutat de H. C. Andersen

Ahir dissabte vaig anar a Odense, Dinamarca. Necessitava sortir de Lund respirar altres aires i degut a que la majoria de gent que volta per aquí estaven fora per motius laborals, amorosos o només estaven per aquí amb ganes de festa i festa, vaig decidir contactar amb en Joan (en Calafat) que està per Copenhaguen fent el projecte, a veure quins plans tenia i si li anava bé de veure'ns.

Dit i fet, en tres minuts vam organitzar el dissabte. Com que de la capital danesa hem vist els dos més o menys les mateixes coses i aprofitant que el dia encara és relativament llarg en aquestes latituds, vam decidir anar a veure la Txell, una altra companya de classe que també està fent el projecte allà. Tot i haver de matinar i fer canvi de trens, va valer la pena retrobar-nos, posar-nos al dia i fer turisme.

Odense és la tercera ciutat més gran de Dinamarca i bàsicament viu de l'escriptor Hans Christian Andersen. Espero que no hi hagi ningú que em digui que no sap qui és aquest senyor perquè dubto, dubto moltíssim, que en la vida no hagi sentit mai a parlar de contes com l'Aneguet Lleig, El vestit nou de l'emperador, El soldadet de plom o La Sireneta. Sí senyors, la Sireneta, la mateixa de l'estàtua que hi ha (perdó, hi havia ja que ara està a la Xina) a Copenhaguen.

A dos quarts d'onze arribàvem puntuals gràcies a la puntualitat dels trens dels països nòrdics i la Txell ens esperava agafant provisions de cafè degut a les poques hores de son que havia gaudit. A partir d'aquí, vam començar a caminar per Odense. Un munt de botigues i moltíssimes escultures sobre H. C. Andersen o bé sobre personatges dels seus contes. A l'hora de dinar, vam anar cap a la residència de la Txell que són unes quatre cases on a cada casa hi ha un grup d'estudiants. A la seva, són 6. La casa està força bé però només tenen un lavabo i a la cuina han d'entrar per torns perquè sinó és impossible! Després d'omplir bé la panxa, fer el cafè i la xerradeta, vam tornar cap al carrer a veure les cases on va viure l'escriptor i una darrera volta per la ciutat. Ens va sorprendre molt el poc ambient que hi havia pel carrer sent un dissabte. No sé si els teníem acollonits però de veritat que podies contar la gent que hi havia pel carrer amb els dits de les mans! Quan segons la nostra guia local va donar tot per vist, vam anar a fer un cafè per fer temps fins que no sortís el tren i a un quart de set, en Joan i jo, enfilàvem una altra vegada direcció Copenhaguen. Un tren que ens va fer posar-nos nostàlgics i en el que vam recordar moments que hem viscut a classe, desastres als laboratoris, els espectacles d'en Piella com a home del carrer, el magnífic badall d'en Noguera, professors, els dies a Mallorca, anant a robar cartrons a la Maternitat per fer pòsters, etc. i també ens va donar temps per divagar sobre el nostre incert futur. En arribar a la capital danesa, un ràpid comiat i servidora agafava el tren per dur-me cap a Lund una altra vegada.
Un dia llarg, per sort a Odense ennuvolat ja que en arribar a Lund es va posar a ploure, però divertit i perfecte per canviar d'aires.

Haig de dir que la majoria de ciutats/pobles tenen una estructura/arquitectura semblant.






diumenge, 17 d’octubre del 2010

Dixéronme que o meu nivel de cociña era "avanzado"

Os compañeiros do "corridor" dixeron iso (eu non sei se é certo) e aquí está o resultado.

Onte estaba boa pero hoxe aínda mellor.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Canvi de vidres


Els vidres es poden canviar, el temps no es pot modificar. Què s'ha de fer per veure-ho tot tan clar?

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Aquí no plou (avui)


Mentre anuncien que la península està en alerta per pluges en aquest fantàstic pont que disposeu, aquí, que del concepte pont no coneixen cap altre significat que el que publica el DIEC: Construcció sobre la qual una vida de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una via de comunicació a un nivell inferior, hem tingut un fantàstic dia assolellat tot i que la "rasca" comença a ser notable. Així doncs, aprofitant el solet, avui ha sigut dia de voltar amb la bicicleta i explorar els voltants de la residència. Com podeu observar, molta contaminació ambiental, densificació de personal i habitatges, concentració elevada de vehicles, tràfic, brutícia, deixalles, etc.







Es veu que Tarragona m'esborrona no era suficient...