Novembre

El Novembre és un mes especial. La majoria dels suecs l’odia. És pronunciar la paraula Novembre i ja veus com l’odi els hi corre per les venes. Jo crec que aquest sentiment és més pronunciat al sud de Suècia, a Skåne, que a la resta del país per les condicions climatològiques. És a dir, Novembre a Skåne equival, majoritàriament a pluja. Aquí sempre plou més que per exemple a la capital del país. A més, a les regions més nòrdiques, la neu ja és present i per tant, l’efecte lumínic de la neu apaivaga qualsevol possible brot de depressió.

Els suecs són així. Després de quatre anys vivint en aquestes latituds, encara em costa entendre el sentiment o l’actitud dels suecs envers a la tardor i a l’entrada a l’hivern. Jo crec que temen més per la tardor que per l’hivern en sí. És difícil descriure amb mots el procés de transformació humorística que pateixen en funció dels mesos i les condicions meteorològiques però a termes generals, podríem dir que és arribar Novembre, amb el canvi d’hora corresponent, i tothom ja, per norma general, es deprimeix. Si no et trobes bé, enlloc de dir-te que potser estàs cansada o estàs incubant un refredat, et diuen que és per culpa del canvi d’hora del Novembre i del temps que fa que et sentis més cansada i no que com que no has parat en tot el dia , és normal que estiguis cansada. I si plou, ja no us dic que llavors estan a punt del suïcidi col·lectiu. La majoria, aprofiten aquesta setmana que els nens tenen festa l’escola per emigrar a territoris càlids, llocs que ells es pensen que sempre estem a quaranta graus. Van a Itàlia, Grècia, Canàries i alguns altres destins. Jo ho trobo certament interessant.

A efectes personals, és cert que el fet que a dos quarts de sis ja sigui negra nit aquests dies, sí que afecta a l’estat d’ànim en certa manera però a mi, crec, no tant com a ells. La clau, i sempre ho he dit, és tenir les tardes ocupades. Evidentment que sortir de la universitat de nit no és el més apassionant del món però t’acostumes a sortir a entrenar amb frontal, et poses més capes de roba tot i que aquest any de moment el fred no ha tret massa el cap, acostumes els ulls a la foscor, t’adaptes. Per alguns suecs, sembla que el mot adaptació és totalment desconegut però si estàs ocupat després de la feina, les nits no són eternes. Una altra cosa que contribuiria a millorar el sentiment depressiu degut a la manca de llum seria uns fanals amb més potència. És una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció. La gent es queixa de la poca lluminositat dels carrers de Barcelona però és que aquí dalt, sembla que els hi vulguin fer la competència però ningú es queixa. Jo crec que com tot, un s’acaba adaptant. I sinó, pateixes més els efectes que segons els meu parer, és molt pitjor.

La veritat, a mi m’agrada el Novembre. No sé si és perquè sóc nascuda en aquest mes, pels panellets i les castanyes malgrat fa força temps que no menjo panellets, pels colors de la tardor, perquè comença a fer fresca, no ho sé. Però a mi m’agrada. Pensant-ho bé,  jo crec que no els hi agrada el Novembre perquè comença el període de la foscor. La pluja tampoc els hi agrada gaire. A mi no m’importa ja que normalment, quan plou aquí, tampoc ho fa intensament i et permet sortir a fer coses. Si cada cop que plou, ens haguéssim de quedar a casa, no faríem res! Per tant, tot sempre tendeix a la mateixa paraula clau: adaptació. El que no entenc és: si jo m’adapto, perquè hi ha tants suecs que només arribar el Novembre ja es posen la careta depressiva si estan sotmesos al mateix cicle any rere any? Una altra cosa d’aquelles que mai entendré.