Després de totes les aventures de la
darrera setmana, encara no me’n faig creus que estic escrivint en el llit d’un
súper hotel del que encara no he descobert quantes estrelles té però que supera
la realitat. La primera vegada en la meva vida que estic en un hotel de tanta
categoria! Res en comparació amb l’apartament. Aquí tot brilla!
Anem a pams. El dia ha començat a tres
quarts de set del matí quan m’he llevat i a dos quarts de vuit ja estava amb el
Liu Shan de camí cap a la porta principal de l’institut per agafar el cotxe que
ens havia de dur a l’estació central. El Liu Shan venia per fer d’intèrpret
bàsicament i per assegurar-se que em deixaven en el lloc correcte. Tot un
detall que s’agraeix molt perquè la gent a vegades té certa por quan et
dirigeixes a ells. En fi, el viatge ha sigut una aventura emocionant pels
carrers de Ningbo on quasi envestim a una noia amb bicicleta i xoquem amb un
cotxe que ha parat en sec. A més, suma-li no sé quina bronca del conductor amb
uns d’un aparcament. Us asseguro que anar amb cotxe per aquí et pugen més les pulsacions
que en qualsevol altre activitat física. Tot i això, hem arribat sans i
estalvis a l’estació on de camí, anava a comprar uns “dumplings” pel camí ja
que només havia menjat una nectarina per esmorzar i el Liu Shan no m’ha deixat
pagar-les. Jo hi he insistit unes quantes vegades però no hi ha hagut manera.
En fi, passo una mena de control de seguretat i a esperar el tren mentre no sé
quants infinits ulls et miren de dalt a baix i t’assenyalen amb el dit. En
aquells moments jo ja no sabia ni a on ficar-me però bé, fent-me la despistada
i a la meva bola. Pensava que seria més difícil lo d’agafar el tren però ha
sigut fàcil ja que tenien els vagons marcats al terra. Pujo al tres i busco el
meu seient. Resulta que són compartiments de sis i va, i tinc la santa sort, de
que just al seient del costat, hi ha una noia forastera com jo! Salvada! I apa,
instintivament, hem començat a xerrar. Aquí, si no ets xinès, crec que quan et
trobes algú d’occident, hi parles sense miraments. Així és que durant les tres
hores i mitja que hem coincidit de trajecte, he conegut a l’Amanda. Una noia de
vint-i-nou anys de Florida, mestra, que duu un any ja estudiant xinès i que té
previst quedar-s’hi com a mínim dos anys més. Ella tornava de passar quatre
dies a casa d’una amiga xinesa d’on estudia que l’havia convidat. La veritat
que parlant amb ella de com són els xinesos i de les nostres vides, el trajecte
de 4 hores s’ha fet molt més curt. Haig de dir que m'ha decepcionat una mica el tren ja que m'esperava la senyora amb les gallines, l'altre amb l'arròs tot i a que algun amb verdures n'he vist! Per això em sembla que hauria d'haver agafat el lent que és més autèntic.
Estació de Ningbo
El tren
Arribo a la una del migdia a Suzhou.
Una estació de tren amb força gent i on només arribar a la zona central, un
munt de gent se’t llença a sobre perquè compris un mapa de la ciutat. En
aquests moments ja he pensat que la ciutat presentava ser més turística.
Aconsegueixo arribar a la parada dels taxis i al·lucino tres pobles amb la de
cua que hi ha per agafar-ne un. He estat més de vint minuts fent cua en tres
ziga-zagues i he hagut de posar cara assessina un parell de vegades i cos a uns
que anaven de llestos i es volien colar. Van llestos, seré guiri en aquest país
però idiota encara no!
Pujo al taxi i sorpresa, és una
taxista! La primera dona que em trobo de conductora i atenció, porta guants
negres, màniga llarga i tota ben tapada per tal que no li toqui ni un raig de
sol. Al principi no sabia ben bé on anava però al final s’ha situat i hem
arribat. A les dues del migdia entrava per la porta del súper hotel i com que
fins les tres no podia fer el registre per la conferència, he anat a fer el
check in. Tenien a un xaval perquè m’acompanyés a l’habitació i al final, l’he
hagut de guiar jo! Jeje, el pobre només em deia que “sorry, sorry” i jo,
tranquil home que no passa res. Però el pobre anava ben peix amb l’anglès, bé,
com la mitjana.
He al·lucinat amb l’habitació. No tinc
paraules. Bé, us deixo fotos perquè jutgeu. Només puc dir que puc triar si vull
dormir al llit, a la banyera o a la dutxa. He deixat els trastos, m’he anat a
registrar i que em donessin tota la informació i he aprofitat per anar al
centre de la ciutat i fer turisme. He anat als jardins “Humble Administrator
Garden” que són molt bonics però que feia una calor infernal. D’allà, m’he
caminat tota la part del centre en direcció cap a un altre parc que m’havien
dit que estava obert fins les deu de la nit. Cap allà dos quarts de set, he
trobat un lloc per sopar que aparentava ser fàcil demanar i com que tenien la
carta amb fotografies i escrits en anglès, ens hem aclarit amb la cambrera.
Pollastre amb noodles. La veritat és que tenia gana ja que avui no havia dinat.
En acabat, he anat en busca i captura del parc però que ha sigut impossible
trobar. No sé si és que la entrada estava amagada o què però a més, a qui li he
preguntat, em deien que no sabien. Cansada i tota suada, cap allà un quart i
cinc de vuit he agafat un taxi i cap a l’hotel. Aquí vas amb taxi a tot arreu
per tres duros i jo que mai agafo un taxi per principis! Aquí és la manera de
moure’t! Com a mínim aquí no m’han posat pegues per agafar-me.
El jardí
Un cop a l’hotel una altra vegada, havia d’anar a la piscina sí o sí. Tot i que estava cansada, l’aigua em cridava. Jo crec que és de 25m i sinó, està pels voltants. És una passada i a sobre estava fresqueta. Han caigut 3200m i ara, rebentada per totes les emocions, me’n vaig a dormir que demà comença la conferència!
Ahir el vespre em deia que no em podia connectar més així que ho acabo de penjar ara mateix!
El llit
La banyera
La dutxa
Els vestuaris de la piscina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada