Kaka

Kaka. Alguns pensareu que estic menyspreant l'ortografia catalana i que m'estic "actualitzant" al llenguatge escrit que actualment un munt de joves empra per internet i que fa un mal d'ulls pitjor que el provocat per la ceba més rabiosa del món a més de dubtar del to escatològic del títol. Altres, pensareu que m'he deixat l'accent gràfic de Kaká referint-me al jugador de futbol. En realitat, estimats lectors, cap de les dues.

En aquest cas, el terme kaka és un mot suec que significa pastís. Els que llegiu el bloc amb certa freqüència és possible que us soni el terme fredagskaka (pastís del divendres) i als que no, ara sabeu el seu significat. Personalment, és una paraula que em resulta graciosa, suposo pel fet d'associar-la amb el nostre mot "caca". Ja sé que relacionar merda amb menjar no és la millor combinació però l'associació d'idees en el meu cervell és més que directa. En aquests moments m'imagino que esteu pensant que ja se m'ha anat l'olla per complet, que estic més boja que una cabra i que ja no toco de peus a terra perquè començar un escrit barrejant caca amb pastís no mostra senyals de sensatesa però tot té una explicació (o no, si creieu que no tinc solució ho admetré).

No li donaria importància al terme kaka si no fos perquè s'utilitza amb freqüència i, sincerament, amb molta més freqüència que en la nostra llengua. Ara no vull dir cap bestiesa però crec que he pronunciat més vegades la paraula kaka en un any que la paraula pastís. I perquè s'empra amb tanta freqüència? Doncs perquè senyors i senyores, els suecs i les sueques són uns amants dels pastissos i pastissets. Els hi encanta fer pastissos i menjar-se'ls, evidentment. Mentre en la nostra cultura menjar pastís habitualment està associat a un esdeveniment especial, aquí, tot i també estar-ho, és molt més freqüent menjar un tros de pastís quan el cos t'ho demani. És més, a l'empresa on estic fent el projecte fi de carrera, i sé que en molts altres llocs també, hi ha un dia de la setmana que a l'hora del cafè es pren pastís. En el nostre cas, el fredagskaka el qual cada setmana li toca a un dur-lo. Ara, qualsevol ocasió és bona per menjar pastís. Per exemple, el dissabte és el bateig d'una filla d'un del departament i menjaran pastís. Conclusió, ahir vam menjar testkaka perquè l'havíem de tastar i donar el vist-i-plau. Que hi ha una presentació important, en acabat, kaka. Que hi ha un curset, en acabar kaka. Que és diumenge a la tarda i fa fred i es fosc, fem un kaka i així m'hi podria estar una bona estona. Per una part és comprensible que els hi agradi fer pastissos perquè a l'hivern amb el fred que fa i que es fa fosc aviat, han de matar el temps d'alguna manera! Ara, també haig de dir que per molt kaka que mengin, hi ha pocs que estiguin grassos.

I tal i com us deveu estar imaginant, cada cop que sento la paraula kaka, em ric sola. El primer dia haig d'admetre que em va impactar força ja que habitualment els termes escatològics tendeixen a ser força internacionals i haver de relacionar kaka amb pastís no entrava dintre dels meus plans però tot és qüestió d'acostumar-se que es diu. Bé, o com a mínim intentar-ho perquè tot i que ja ho tinc força interioritzat, no deixa de resultar-me graciós. En el fons, són dos termes no tan llunyans: "Coge un pañal nuevo que el niño lleva un buen pastel"...