Estimats Reis Mags d’Orient,
Aquest any m’he portat molt bé. O això
creia jo. He treballat molt (o tot el que he sigut capaç), he entrenat molt (i
cada cop anava a millor), he millorat el suec, potser no he dormit el
suficient, he conegut gent nova i moltes coses més. Excepte que el Tro se’n va
anar. Tot anava relativament bé fins que em vaig donar una bona patacada (per
ser fins) i se’m va posar un genoll com una pilota d’handbol.
Vaig baixar a casa per Nadal i el dia
següent d’arribar, vaig fer un intensiu d’hospital per descartar que no hi
hagués res trencat. Per sort, el genoll estava sencer i amb una xeringa, em van
buidar uns 45 ml de sang... Pels que no tingueu ni idea que són 45ml, és quasi
una xeringa d’aquelles grosses... Després de la buidada que em van fer i
l’al·lucinació del personal mèdic, el genoll va evolucionar molt bé però va
quedar descartada la meva participació a la primera cursa d’esquí de fons de
l’any : l’Axa Ski Marathon. Vaig estar per terres catalanes del 18 de desembre
al vespre al dia de Sant Esteve pel matí. Una setmana intensa carregada de
visites mèdiques, visites a família i amics, dinars i sopars i menjars a totes
hores. I poc entrenament degut al genoll.
Patacada 1
Tractament d'hivern als pomers
Paisatge ceretà amb la bassa en primer pla
Port de Barcelona
Selfie del sopar de "Nochebuena"
El dia de Sant Esteve, mentre els meus
pares i el meu germà feien via amb el cotxe cap a Vigo, servidora volava una
altra vegada cap a terres nòrdiques. Vaig arribar a un Lund enfarinat i
fresquet on hi vaig estar poc més de dotze hores. Temps de desfer la bossa i tornar-la
a fer. Aquest cop, carregada de roba d’entrenament, ceres pels esquís i tot el
material necessari per passar una setmana a Ljusnedal, molt a prop de
Bruksvallarna.
Sobrevolant el Montblanc
Dissabte 27 de desembre al matí em
passaven a buscar la Tina, l’Oskar, la Freya i la Pixie. La Tina és la mare de
l’Oskar i tenen a la Pixie (una gossa). La Freya té disset anys i és la més
jove del club. Després d’unes vuit hores i pico al cotxe, vam arribar a Falun
on vam dormir a un hotel ja que el dia següent era la cursa esmentada
anteriorment. En principi havia de tenir lloc a Falun però degut a la manca de
neu, la van passar a Orsa Grönklit. Aproximadament a una horeta en cotxe de
Falun. El dia de la cursa feia un fred de c... -17 ºC. Allà ens vam trobar amb
altres del club: el Håkan, el Johannes, el Marcus, el
Henry i l’Stafan. La Tina, la nòvia del Henry i jo, vam fer d’animadores del
club durant la cursa i teníem pals de sobres per si passava algun incident.
Feia molt i molt de fred però vam subsistir heroicament. Després de que es
dutxessin i de menjar, vam enfilar els quatre i la pixie cap a les muntanyes
que diuen els suecs. Havia de venir també la Lotta, la dona del Håkan, però un
contratemps de darrera hora va impedir que vingués amb nosaltres.
Encerant els esquís de la Freya com podíem a l'habitació de l'hotel
L'Emma i jo
El Henry, la Freya, l'Oskar, el Johannes i el Marcus
De diumenge al vespre a diumenge 4 de gener a les 7 del matí vam viure a una “stugan” o cabana a Ljusnedal. Alguns dies esquiàvem des de casa i altres vam agafar el cotxe per anar a Bruksvallarna (on vam estar amb molts del club a principis de desembre). La veritat és que ens ho vam passar molt bé els quatre plegats. La Tina i l’Oskar són molt bona gent i la Freya també. No va haver-hi cap crisi de convivència i hem fet molts riures. Dilluns encara feia força fred però no tant com el diumenge. Dimarts també va estar força bé però dimecres, el dia de cap d’any, va pujar la temperatura cap a 5 graus positius i la neu i les traces van començar a perillar. Dijous també la cosa va estar justeta però el divendres va començar a nevar. El matí va ser magnífic fins que va arribar el moment de treure’s els esquís per poder baixar a peu per una baixada que hi havia gel i anava a parar a una carretera que havíem de creuar. No sé què va passar perquè tot va anar molt ràpid però em va donar la sensació que la bota se’m va quedar enganxada i me’n vaig anar a terra. Un dolor súper fort, em vaig començar a cagar en tot i a marejar un poc. Al final vaig aconseguir posar-me en peu i amb l’ajuda dels pals, vaig arribar fins al cotxe. Vam menjar l’entrepà i mentre els altres esquiaven una horeta més, servidora va plorar, es va posar gel amb una bossa de plàstic i va aguantar estoicament. Un cop vam arribar a casa, em vaig posar més gel i ja em vaig embenar el turmell. Dissabte me’l vaig passar al sofà i ahir va ser el dia de tornada. Llarguíssim! Vam sortir a les 7 del matí, vam parar d’11 a 12 a Mora (arribada de la Vasaloppet) a ca l’Adam i la Fia a fer un brunch que ens van preparar i després vam fer via cap al sud.
Sopar de cap d'any
Ren
Bomba de gelat!
A
un quart de nou arribàvem a casa i després de fer un skype amb els meus pares i
veure que tenia un hematoma al turmell, el meu pare va decidir enviar-me a
dormir directament per enviar-me aquest matí al CAP. Així que aquest matí, he
anat al CAP on ràpidament m’han enviat a l’hospital a fer unes plaques. Els de
rajos han anat molt ràpid i m’han dit que tenia una fractura. I allà se m’ha
començat a caure el món però haig de dir que el personal de l’hospital han
sigut molt amables i m’han cuidat molt bé. M’ha visitat el traumatòleg i m’ha
explicat que tinc una fractura del peroné. M’han enguixat i ara tinc per 10-15
dies enguixada... Després de plorar una bona estona, em començo a trobar
millor. Ara espero que el dolor vagi anant a menys i aviat em pugui començar a
moure amb el guix...
Patacada 2
Així
que estimats reis, us demano SI US PLAU, que em porteu un poc de bona sort que
de merda ja me n’ha caigut prou!
Publicat amb Blogsy
